Pare nostre del tió, ens trobem
al sopar d’empresa, que no sé què fer d’amic invisible. Bon Nadal, vigilem de
no estirar més el braç que la màniga, que la paga extra es fon en un moment.
Que Déu nos do, i salut! que un altre any ni em tornen els diners i el lot de
l’empresa cada any rancieja més. Ara vénen festes, i felicitacions per internet
i pel mòbil. Festes glorioses, que em fa vergonya recitar dalt de la cadira.
Dones
curioses. Ben abrigats per la missa del gall i destapats per la nit de Cap
d’Any. Que vinguin els Reis, que em portin l’últim disc de nadales catalanes,
però que no cal que s’hi quedin gaire, que ja anem ben servits de testes
coronades.
Renteu
los plats, enguany no tinc llums al carrer. Renteu-los bé, el pessebre també es
pot fer sense molsa, que a Betlem no hi havia gaires prats. Nadal ja ve. I
també ve el cant de la Sibil·la a les Illes i l’Alguer, i els focs de Nadal al
Pirineu, i el sol passant entre les finestres del campanar de Reus, i els
Pastorets clàssics, i els Pastorets irreverents, i La marató del televisor, i
l’arbre, que també ho havien fet els besavis.
Torrons
d’avellana, torrons de pinyó, torrons d’Alacant, torrons de Xixona, neules del
Pradell de la Teixeta, galls de pota negra, galls de pota blava, canelons del
tot, vi del Priorat, pa foradat de matafaluga i cava del Penedès.
Caga tió! Sigues un bon caganer. Caga tió. Que no em toqui la fava del tortell. Si no et donaré un
cop de bastó.
