dijous, 25 de setembre del 2014

Elements possibles de la Festa Major de Reus XI: La Mula-Guita



L’estimada Mulassa de Reus va tenir duran uns anys una companya. Diuen que al XVIII hi havia una Mulassa gran i una de petita. En aquella època presentava un aspecte més ferotge que a l’actualitat: tenia les potes més curtes per portar-la des de fora, la boca es podia obrir i tancar, el coll es movia i s’es rava (ho hem vist el Sant Pere Passat i ens ha meravellat com ho fa el Bou de Mesa) i, potser, utilitzava pirotècnia com les mulasses d’altres poblacions. Corresponia més aviat al model de mules guites, que a l’actualitat es conserva únicament a Berga i que fa poc s'ha recuperat a Girona (a la foto).

Per tant no fora res estrany fer una segona mulassa -una mula-guita- amb més mal caràcter que l’original i amb més ganes d’interactuar amb el públic. Com a mostra els jocs inacabables que ens van proposar els occitans aquest Sant Pere passat.




dilluns, 15 de setembre del 2014

Sant tornem-hi


Enguany puntualment i sense el retard d’altres anys s’han presentat les programacions dels dos principals teatres de Reus.

El Fortuny torna a ser el temple de la música i de les produccions comercials que passen de gira, i no res més. Si abans va ser la seu d’una quimera, ara hem tornat a on estàvem. De quinze vegades que s’apujarà el florit teló del Fortuny, només tres serà per a veure teatre. Tres produccions amb noms importants: una comèdia amb la Lloll Bertran, La partida dirigida per Julio Manrique i amb actors de primera fila, i El zoo de vidre de Tennessee Williams dirigida per Josep Maria Pou i amb la Míriam Iscla que sembla que estigui vivint una segona joventut teatral .

El Bartrina presenta una programació força generosa en l’àmbit teatral. Però compte, no hem pas superat la crisi, de deu espectacles cinc són monòlegs –només cal pagar un actor. Godoy dirigit per l’Andreu Buenafuente està destinat a esgotar les entrades. Rafael Duran dirigeix un prometedor Acorar interpretat per Toni Gomila, veurem. Ivan Benet s’atreveix amb un difícil text de Franz Kafka en el qual haurà de fer de simi, una aposta complicada, però el segell del Temporada Alta i del Teatre Lliure l’avalen. El reusenc Carles Bigorra farà tots els papers de l’auca a Mont(ss)errat en el qual la muntanya mítica serveix per fer una reflexió sobre el present i el passat. El darrer monòleg, si no comptem l’espectacle del Mag Lari, és el molt tradicional i recomanable Poema de Nadal interpretat per Josep Maria Puig amb el saxo de Xavier Pié.

Fora dels monòlegs tenim les T de Teatre amb text i direcció de Pau Miró, el dramaturg  més interessant del panorama actual. Dins el festival COS els Vol-Ras tornen al Bartrina amb Da capo, una cita bligada. Passat Tot Sants el Cirquet Confetti ens presenta Pianissimo Circus. Concert per a pallassa i piano. Dies més tard podrem veure Vània d’Anton Txékhov, una obra que ens arriba des del Teatre Lliure i que és una versió lliure de L’oncle Vània que ha fet la jove companyia Les Antonietes. Finalment, el musical Germans de sang tornarà als escenaris després que fa vint anys esdevingués un èxit absolut.

Sant tornem-hi.

Publicat al setembre de 2014 al NW