Al vostre gust, PArking Shakespeare (31.07.2015)

Ja fa set estius que els Parking Shakespeare posen al mapa teatral l’Espiral del parc del’Estació del Nord, tocant a l’Arc de Triomf. Enguany amb El vostre gust crec que han rascat amb les ungles el sostre de la excel·lència teatral. A servidor no li agraden les floritures, li agraden els gustos forts i que els matisos siguin intensos i ineludibles, Tal com m’agrada l’oli del primer raig o les avellanes torrades, m’agrada el teatre cru, sense més engany que el que va escriure el dramaturg. Parking Shakespeare ha estat això fins ara, al mig de l’Espiral poc et pots amagar ja que els gestos són observats des dels 360 graus. O creixes i esdevens un gegant teatral o t’enfonses. L’espectacle està com Déu el va portar al món davant del públic. 

Això és així, i vist l’èxit de públic que estan assolint no sóc l’únic al qual fascina aquest tipus de teatre. Però enguany hi ha hagut un pas més. El director Llàtzer García ha sabut agafar aquests gustos forts dels quals parlava abans i els ha sabut amanir sense adulterar-los. Si tens varietat de fruita bona i en fas una macedònia tot acaba amb el mateix gust, però si tens la perícia de col·locar-ho amb gràcia pots fer que els diversos gustos es combinin i es poten-ciïn. Això aconsegueix Llàtzer Garcia: els silencis s’omplen de contingut, el gest esdevé el millor company dels versos de Shakespeare, els actors i les actrius brillen com a sols -el tàndem d’actrius protagonistes és fantàstic- sense voler desmerèixer altres grandioses interpretacions. Una cosa primordial: el text esdevé fàcil i actual pel públic, les bromes de fa segles són avui dia igualment risibles. Aconseguir això té un mèrit al qual pocs poden arribar-hi. Per molts anys

Pàrquing Shakespeare, i posats a demanar, que aviat estenguin els seu domini per altres punts del país.

Festa Major i festes de barri

Una de les coses que falla de les festes majors de Reus és la decoració dels carrers. En qualsevol Festa Major de poble, o de barri, els carrers estan més engalanats que per Sant Pere o Misericòrdia. Possiblement aquest fet és per la manca de par cipació de la majoria de la població. La Festa Major té una columna vertebral molt sòlida, formada per 1000, 2000 o 3000 ciutadans que són actors ac us de la Festa, i la resta que s’ho mira. Ens falta múscul. Ens falta la manera de fer participar a la població, tal com sí que participen en festes de barri. Com que sé que a vegades algú amb possibilitat de fer i desfer llegeix aquest bloc, proposo la següent idea, la regalo per si se la vol fer seva: fer un concurs d’engalanament de carrers per Sant Pere i els barris que més s’ho hagin treballat, que per les seves festes els visitin elements festius de la ciutat, Potser aquesta seria la manera i faríem créixer les festes per igual.

Estovor

Estovor és quan fa una calor excessiva, una xafogor que t’atordeix de cap i de cames. Normalment a Reus aquesta sensació comença per Festa Major i s’allarga fins a les tempestes d’agost que refresquen l’ambient tot just perquè puguem tornar a la feina amb un bri menys de recança. El teatre serveix per a moltes coses, però no per a combatre l’estovor, per aquest motiu les programacions dels teatre estables s’aturen i s’obren altres propostes que permetin que Talia, la musa del teatre, pugui exercir sense rabejar-se de suor. La proposta que tothom coneix és el Grec de Barcelona, aquest festival de festivals té ramificacions refrescants com Shakespeare al Parc en el qual hi participen uns quants actors de Reus. Per refrescar-nos amb els aires de la muntanya podem passar aquest juliol pel festival de narrativa i poesia oral EVA de Pradell de la Teixeta, o si no hi hem estat a temps, les boires de la Mussara  poden fer que haguem d’agafar la rebequeta per escoltar les veus convidades al Mussart. Val a dir que no és que a Reus no hi quedi res, la passada Festa Major vam tenir una interessant mostra de Comèdia de l’art amb alumnes de l’Institut del teatre, les sàtires del ball de Dames i vells, o unes intenses Varietats de Sant Pericu als jardins de la Casa Rull.

Per proximitat n’hem de parlar, encara que no ens entusiasmi lloar-los, però hem de reconèixer que a la ciutat veïna també es fan coses molt bé: parlo del FITT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona. Del 17 al 21 de juny van programar propostes de noves dramatúrgies que es desenrotllaven en espais singulars com la Capçalera del Circ, les voltes del Pallol o el Camp de Mart amb noms com el fantàstic i encara poc conegut  Guillem Albà, la Gemma Brió, la companyia Kamchàtka amb els seus espectacles interactius o els Cirque Le Roux. Propostes totes d’un altíssim nivell. Així doncs, la competència dels tarragonins ens hauria de fer escampar aquesta estovor de cara a la temporada entrant i tornar a fer i rebre el teatre que ens pertoca.