Nous aires

Tornem de les vacances, o en tot cas de les calors, i ja ens trobem la programació teatral preparada. El Teatre Bartrina ens proposa una important proposta musical, però com que aquest rectangle està destinat al teatre, obvio aquestes propostes i entro directament amb el drama que el grup de teatre reusenc La Gata Borda en proposa per començar temporada, Un retrat familiar repassa diferents moments dramàtics universals per a presentar-los en cascada. La següent obra és L’alè de la vida, dirigida per Magda Puyo i interpretada per Anna Güell i Mercè Arànega una de les millors actrius del nostre país, un luxe poder-la gaudir als nostres escenaris. El foraster Quim Masferrer ens presenta Temps, un monòleg que suposem que sabrà canviar la tessitura mediàtica a la qual ens té acostumats l’actor. Rhum crec que pot ser la perla de la programació d’aquesta tardor, codirigida pel desaparegut Monti, compta amb clowns excelsos com Jordi Martínez o el jove Guillem Albà. Magí Sunyer recrea el romanço de La Dama de Reus en Safira, una lectura dramatitzada dirigida per Joan Castells. Al desembre El testamento de María, un altre monòleg, dirigit per Agustí Villaronga i intepretat per Blanca Portillo, millor actriu a Canes el 2006, pot ser un plat fort. El Fortuny s’aferra a la línia més comercial del teatre, un fet completament legítim donat que el negoci es basa en vendre entrades. Pels pèls és una mena de reposició del programa Qui? que als anys 90 es va passar per TV3, ara que està de moda el teatre improvisat pot ser que funcioni, com també es reposa el musical Flor de nit que va fer Dagoll Dagom. Olivia y Eugenio amb la Concha Velasco i un actor amb la síndrome de down, Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano de Mario Gas amb el Josep Maria Pou i Fer riure és un art de Joan Pera segur que hauran de penjar el cartell d’entrades exhaurides ben aviat. Tant o més interessant és la proposta de la pallassa Pepa Plana que ens presenta Penèlope després d’haver estat treballant al Cirque du Soleil. El teatre familiar troba un forat amb Raspall de Pere Calders i Torna Robin Hood. Poc a poc tornem a tenir el teatre que ens toca.

Publicat al setembre de 2015 a la NW

L’Escut de Siurana

Siurana és un dels llocs més bonics del món. Tampoc no he pogut voltar-lo tot, però que t’agradi una cosa o més que les altres no respon a criteris objectius, sinó sentimentals i per tant ben bona és la meva opinió.

A la meva filla gran li vam posar Siurana, i per la Festa Major vam pujar i em vaig fixar que aquesta pe ta població, que no municipi, no té un escut normalitzat ni consensuat, tot i ser una de les poblacions amb més història del país.

Quan entres al poble et trobes un cartell de Turisme del Priorat on parla d’un suposat Ajuntament de Siurana i un escut:

Siurana només té una trentena d’habitants, per això no té un Ajuntament propi sinó que pertany a Cornudella de Montsant. L’escut tampoc no sembla molt fiable: en primer lloc no compleix la regla dels esmalts que diu que un color sempre s’ha de combinar amb un metall, o sigui: verd, vermell, blau, porpra i negre han de combinar amb groc o blanc i vicecersa. De fet és una qües ó que si ens hi fixem les trobem en gairebé tots els elements publicitaris actuals, una qües ó estè ca que arrenca de l’Edat Mitjana. Aquí tenim el vermell (gules) i un blau cel estrany poc comú en el grafisme heràldic, tot i que potser és un argent que llavors sí que seria correcte. Per altra banda la figura de la for ficació és prou estranya, un castell normalment es representa amb tres torres i no amb dues, rebuscant en el fantàs c bloc de Xavier Garcia he trobat que seria una Domus (una casa) una figura molt poc comuna. La forma caironada (quadrat que s’aguanta sobre un vèrtex) de l’escut seria la norma va per una població.

Entrant al poble, vaig trobar aquest bonic domàs que semblava rela vament an c. Un escut apuntat, el propi català, d’argent, una torre d’or entre dos branques de llorer de sinople amb els extrems posats en sautor. Ho tenim ja? Doncs no perquè tampoc compleix la llei dels esmalts. I tan importat és aquesta llei? Doncs sí, perquè si ens permet veure bé el dibuix.

Sortint del restaurant on ens vam arriar un bon tec vaig veure aquesta enganxina. Seguint la mateixa disposició de l’escut del domàs, ja tindríem el problema dels esmalts resolt. Val a dir que la torre amb els llorers es troba en diversos llocs més del poble, o sigui que les figures que han d’anar a l’escut semblen clares, com que no varien gaire i no donen cap pista sobre els colors ja no els he penjat.

  

Amb el que tenim ja podríem fer una proposta que pogués ser acceptada per la norma va heràldica catalana:

Un escut caironat d’or, amb una torre de gules entre dos branques de llorer de sinople amb els extrems posats en sautor.

Com que Siurana no té un municipi propi per això no pot portar una corona mural com qualsevol poble, vil·la o ciutat del Principat, però donada la llarga història del poble i del castell, bé podria guarnir-se l’escut amb una corona que fes referència al seu passat:

Les llegendes diuen que Siurana va ser un regne musulmà, segons això podríem coronar l’escut amb una corona reial, però em semblaria exagerat, ja que no hi ha constància escrita de l’època de l’existència d’aquest Regne, però sí que s’ha trobat que el 1153, quan el reducte musulmà es rendí, es va convertir en un marquesat, i per tant, tindria dret a a timbrar-se amb la corona de marquès. Per cert, un marquesat autòcton i actualment extingit.

Per variar una mica he canviat el camp i l’he posat d’argent com el segon escut que em vaig trobar. De fet, potser em decantaria el camp d’or, com té la vila de Cornudella, a la qual pertany actualment Siurana.

La tercera opció que proposo és amb la corona de llorers fora de l’escut, acompanyant-lo. Moltes ciutats com València, Milà o en algun temps Reus, adornen els seus escuts amb llorers i és més comú que incloure els llorers dins del blasonament, de totes maneres les dues opcions serien vàlides.

Gràcies al lector Aleix Cama que m’ha enviat aquesta imatge hem pogut verificar l’escut.   La imatge correspon a la Geografia General de Catalunya (1908-1918), volum III, pàgina 392 

Doncs si a algú de Siurana li ha pogut fer servei aquest apunt me’n felicitaré, i com que són un poble que resol les seves coses amb consultes (aquest es u han votat si posar la Bandera Catalana al Castell), ja tenen material per a fer-ne una de nova.