divendres, 25 de març del 2016

Petits monstres


La programació del Bartrina comença a fer goig, tornem a poder veure el que està d’actualitat a les sales barcelonines. Això no agrada tothom, el cap de la tercera força de l’Ajuntament fa poc demanava que el pressupost de cultura es regalés als empresaris per a fomentar l’ocupació. L’única fórmula que se m’acut en la qual un increment de la ignorància equivalgui a una pujada de l’ocupació té la constant de la precarització i l’explotació dels treballadors. Precisament una artista a l’atur és la protagonista de Petits monstres. L’autora brasilera, establerta de Barcelona Marilia Samper retrata amb acidesa la crisi dels quaranta de la generació que se’ns va educar dient que podrien ser a la vida el que voldrien, una idea que per molt bonica que sigui, cap generació l’ha poguda atènyer. La protagonista, una artista plàstica de vora quaranta anys que viu a casa dels seus pares perquè no té ni feina ni gaire futur, assumeix els seus petits monstres, les seves mancances i les frustracions de cara, sens amagar-se, fet que la converteix en una asocial i inadaptada. Aquesta és una obra contemporània, tan en el fons, com ho era en la forma, ja que originalment era una peça d’aquest gènere de rabiosa actualitat que és el microteatre. Inicialment durava 25 minuts i es va representar a Terrats de cultura. Resulta que la directora de Villarroel la va veure i va decidir portar-la a la seva sala, però per a fer-ho calia allargassar l’obra per poder fer pagar entrada d’una obra que durés una hora pel cap baix. Tots sabem que si s’han presentat més convidats a casa i improvises un sopar allargant amb aigua el caldo que tenies fet, ho fas pagant el preu de convertint-lo en un plat insuls. Doncs aquests Petits monstres pateixen d’això, el text que té una certa gràcia i frescor, està tan estirat que perd el sabor, tot i els esforços de les dues actrius, Vanessa Segura i Mireia Piferrer, per a defensar-lo i mantenir-lo viu. Un sopar improvisat no és apte per a una vetllada d’etiqueta, com ho és una representació al Bartrina... És més, se’t pot arribar a regirar i tot.