Actuacions (que eren) urgents

A mitjans dels anys 90. l'arquòleg Pere Gebellí firmava un article a la revista Reus Directe sobre les actuacions urgents que calia fer en matèria d'arqueologia a la ciutat de Reus. Per casualitat l'escrit m'ha tornat a caure a les mans i constato que, o bé no s'ha fet res del que era urgent de fer, o en tot cas, no s'ha explicat prou. Malauradament em sembla que el boom immobiliari que hi va haver uns anys més tard va llaurar qualsevol vestigi arqueològic. En tot cas, faig memòria d'aquesta proposta que es va fer i que trobo que hauria estat una gran cosa, ara que parlem tant de Reus i del seu patrimoni que, al meu entendre, va més enllà dels quatre símbols que idolatrem.

Recreació arquitectònica de la Torre de Jaume Fort | DIBUIX DE PERE GEBELLÍ

Actuacions urgents, de Pere Gebellí Borràs, Arqueòleg. Reus Directe. 

L'existència d'elements dinterès històric i arqueològic no és una exclusiva de ciutats veïnes com ara Tarragona, amb notables restes d'època romana i medieval. Reus conté, en eI seu subsòl, evidències arqueològiques d'èpoques anteriors que van des de la prehistòria fins a l'edat mitjana. A tall d'exemple podem esmentar les troballes del doctor Vilaseca que posaren a la llum restes d'època prehistòrica al raval de Jesús, 14. També hi ha constància d'una sitja ibèrica a la plaça de la Pastoreta entre d'altres. (No ens centrarem a enumerar totes les troballes, ja esmentades en nombroses publicacions, sinó a intentar preveure la localització de punts d'interès per què no siguin destruïts en intervencions urbanístiques futures). Cal advertir que el creixement de la ciutat cap a la perifèria, amb la construcció de nous habitatges, pot comportar Ia destrucció de restes arqueològiques de gran valor històric que haurien de ser documentades amb rigor científic abans de Ia seva desaparició irreversible. Resumim, tot seguit, els treballs arqueològics realitzats recentment a Ia ciutat.

Carrer de Monterols, 40

AI desembre de 1994 i gener de 1995, l'empresa Codex va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència aI número 40 del carrer de Monterols, documentant-se !a torre de Jaume Fort del segle XIV, una estructura que, segons els excavadors, era una bestorre: torre oberta al costat d'intramurs (igual que moltes de les torres de Montblanc i Constantí). La torre constava d'un fonament de maçoneria i calç. L'alçat, del qual es conservaven 3,5 metres, era de maçoneria amb reforç de carreus als angles.

Carrer del Mar.

El desembre de 1995 i gener de 1996, Ia URV realitzà una intervenció aI carrer del Mar, on es documentaren restes arquitectòniques anteriors a construcció de l'absis de la Prioral de Sant Pere (s. XVI).La potència de la fonamentació de les restes documentades i el tipus de revestiment d'una de les cares plantejaren la hipòtesi que es tractés d'un edifici important.

Excavacions futures

Actualment es fan prospeccions arqueològiques a Ia zona del raval del Pallol, on ja s'han documentat restes arqueològiques del segle XVI. També cal recordar que queden a l'interior de la ciutat un seguit de solars que poden contenir restes arqueològiques d'interès històric, el principal dels quals creiem que es localitza al raval de Martí Folguera, 22, on és previsible la troballa de restes relacionades amb el traçat murari de la ciutat medieval del segle XIV. Un altre lloc d'interès és la partida de terra coneguda com el Vilar, aI voltant de la qual cal preveure que, si no han estat ja arrasades per obres recents, encara hi ha in situ restes d'una vil·la romana de notable interès. Hi ha també solars dins la zona més antiga de Reus susceptibles de contindre restes del primer nucli urbà del segle XIl. Quant a obres passades, és lamentable que, aprofitant les obres de restauració de l'enllosat de Ia plaça del Mercada!, no es fessin cates de prospecció per documentar l'estratigrafia existent. Un altre cas de descuit van ser les obres realitzades a la plaça de la Pastoreta, fetes sense cap mena de control arqueològic, tot i que sembla que l'any 1950 es van recuperar materials arqueològics d'època ibèrica. Aquests són alguns dels casos que han de conscienciar les institucions pertinents (Generalitat, Ajuntament) per preservar, o si més no documentar, el llegat històric de la ciutat. Seria necessari realitzar un inventari exhaustiu, com una Carta Arqueològica Urbana, dels punts d'interès arqueològic que puguin ser afectats per reformes urbanístiques futures i poder realitzar, de manera planificada, les intervencions arqueològiques pertinents. 

Antic i nou

Pel tancament de l’edició d’aquest número és impossible fer una crònica del Festival Internacional de Teatre de Tarragona o del FAR. Aquestes dues propostes ens proporcionaran un alleujament en la sequera teatral de cada estiu. Per salvar l’impàs aquests dies tenim un teatre de carrer que emergeix amb força: els balls parlats. Aquest gènere està despertant d’una llarga hibernació, i ho fa perquè serveix per a explicar coses encara vigents, i perquè hi ha una generació de gent de teatre, formada i molt capaç, que s’ho han cregut. La majoria de directors i directores dels balls parlats vigents avui dia han passat per l’Institut del Teatre i aporten una visió contemporània a aquest gènere. Això treu aquestes representacions de les manifestacions parateatrals dels seguicis processionals, però les converteix en organismes escènics autònoms, que funcionen per si sols.

Sense voler fer un catàleg exhaustiu, i només parlo dels que he tingut la sort de veure, el calendari comença al maig amb el Ball del Sant Crist de Salomó dirigit per Raimon Casals. Continua amb el Ball de Vells de Valls que ara dirigeix Aleix Pereira. A Reus enguany s’ha estrenat el ball de Marcos Vicente, dirigit per la Maria Bravo, i els mateixos dies es representa el ball satíric de Dames i Vells que dirigeix Ester Cort. Poc després a Rodonyà el Marc Ayala mana el ball de la Degollació de Sant Joan, un artefacte teatral impecable que aglutina a tot el poble al seu voltant, la identitat del poble en surt reforçada gràcies al bon teatre, com a Salomó. A final d’estiu hi ha els Malcasats de Vilafranca, també dirigit pel Raimon Casals. La temporada acaba amb el degà del gènere, que és el Dames i Vells de Tarragona dirigit per l’Oriol Grau, un autèntic fenomen de masses que mostra el potencial d’aquest tipus de teatre si es fa bé, amb rigor i traça.

Aquest antic gènere es mou, cada vegada és veu més la necessitat d’actualitzar els textos antics per agilitar-ne la posada en escena. Potser algun dia a banda del vell repertori algú es llençarà a escriure peces noves. Això només passarà si es continuen fent les coses com toca i el públic respon.

Publicat a la NW de juliol de 2017

Anem a Tarragona?

                                               Primer rètol que es veia quan arribaves a Reus des de Tarragona

Hi ha molta gent del Camp de Tarragona que de tant en tant va a passar un dissabte d’oci a Barcelona: teatre i sopar. Celebracions íntimes, regals o fins i tot un interès cultural per allò que es cou avui dia fan moure amb naturalitat la població amunt i avall del territori. La cosa canvia quan parlem de distàncies curtes. Mentalment és més a prop Barcelona que la ciutat veïna. I això és absurd. Bona part de la població es mou entre el triangle Reus-Tarragona-Valls per motius professionals, però hi posa poc els peus per a oci cultural. Val a dir que el transport públic tampoc hi ajuda gens, i els problemes d’aparcament poden fer cansar qualsevol.

Aquest juliol tenim el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) que, organitzat per la Sala Trono, és un bon motiu per trencar aquesta dinàmica. La programació del FITT és atractiva, i a sobre, hi ha propostes que només podrem veure aquests dies a Tarragona. El festival té un cap de cartell internacional, com Nigel Planer, el conegut Neil dels Joves, que repassarà la seva llarga trajectòria; i als escenaris del Metropol, l’antiga Audiència i el claustre del seminari hi actuaran companyies emergents europees. Europa, com el Camp, serà la població la que la construirà o no ho farà ningú. Fa anys els nostres alcaldes van fracassar estrepitosament en institucionalitzar aquesta realitat que és el Camp de Tarragona, com ara estan fracassant en la formalització d’Europa. Els polítics volen crear grans estructures i obliden que la cultura és allò que vertebra territoris. La cultura reuneix els ciutadans, i no només els beneficis econòmics, com tenen la taleia de pensar. Si naltros no ens creiem el territori –i això vol dir assumir-lo sense reserves i sense batalles irresolubles de campanar– des de Barcelona continuaran només mirant el sud quan es tracta de buscar algun racó on posar-hi allò que no volen tenir a prop, i no per venir-hi a veure què tenim i què fem.

Balls parlats: som al començament?

El darrer any per mi ha estat molt intens en l'àmbit teatral i més encara en el dels balls parlats. Per parlar dels balls parlats deixeu-me fer un salt molt molt enrere, al segle VIII aC a Grècia, durant les festes Dionísies que es feien entre el març i l'abril, en honor al déu del vi, es cantava, es ballava, es bevia i al moment culminat de la festa, els participants d'enfilaven als carros i anaven pels carrers cantant, fent acudits, bromes i obscenitats amagats amb màscares fetes d'escorça d'arbre. La cosa devia tenir èxit i les bromes i cançons de vi, van passar a ser poemes més o menys improvisats, i un segle més tard, els millors intèrprets ja no estaven dalt d'un carro, sinó en un espai obert, en el qual s'hi pogués reunir la gent al voltant per a escoltar-ho, i ja no només es deien poemes dedicats a Dionís, sinó que també intervenien altres déus i herois. Havia nascut el teatre. 

La història es repeteix, molts segles més tard, algunes danses dels seguicis processionals medievals van començar a sortir de les processons per a explicar les seves històries. Alguns ho feien breument i de seguida tornaven a la processó, d'altres, per la seva complexitat, feien la representació sencera en una plaça. Això és el ball parlat, això és el teatre patrimonial de la Catalunya Nova. 

El teatre, com als segle VIII aC, com al XVIII dC, com avui serveix per a explicar històries. I als humans ens agrada que ens expliquin històries que ens emocionin, ens commoguin, ens facin riure o ens facin enfotre-nos-en d'algú. Per això els balls parlats tornen a estar vigents, no només a Reus, sinó a tota la seva àrea tradicional, que correspon exactament a la dels castells: Camp i Penedès.

En d'altres llocs he parlat del moviment de balls parlats actual i del rigor amb els qual s’estan fent: Vells a Valls, Malcasats a Vilafranca, Sant Joan a Rodonyà, Sant Crist a Salomó, Dames i Vells a Tarragona, etcètera. A banda d’una direcció professionalitzada, tenim uns actors que la majoria no debuten ni tampoc fan d’actor només en un ball parlat. S’entén el ball parlat com un artefacte teatral amb molts aspectes a tenir en compte: text, vers, espai, veu, vestuari, interpretació, direcció... El públic creixent que va a aquestes espectacles fa que no es pugui deixar massa a l’atzar.

Ball del Naixement | ARRELATS, IMATGE CEDIDA

Enguany a Reus he col·laborat en tres balls parlats, es diu aviat. El primer va ser el ball del Naixement de Jesús a Betlem, d’aquest en parlo aquí. Evidentment aquest ball surt pels volts de Nadal i és un ball que pot créixer molt. Té la dificultat que és llarg, a cada plaça es representa un text diferent, i per tant, s’hi ha de fer molta feina, però per la seva singularitat pot arribar a ser un element de referència de les festes de Nadal a Reus. En tot cas cal rodatge, com en tots els balls. Una cosa és assajar al local, i l’altra sortir al carrer i interpretar el text mentre cauen quatre gotes i una furgoneta que acaba d’arribar descarrega caixes de tomaques.

El segon ball en el qual he participat ha estat el de Marcos Vicente. Aquest ball ha costat com mai, però l’esforç ha estat recompensat pel resultat. Amb la decisió de la comissió de l’Amipa, i a vegades només amb això, hem aconseguit representar al carrer un ball àgil i ben interpretat que es pot seguir sense problemes, sempre que hi hagi una mica de silenci. Això sí que és difícil, sembla que al carrer no puguem callar.

El ball de Marcos Vicente va al Seguici Petit, però no hi ha, ni té perquè haver-hi un Marcos Vicente al Seguici gran. La història de Marcos Vicente es representa el 27 de juny i el 23 de setembre. Seria repetitiu tornar-la a explicar més dies, en tot cas, tenim un corpus de balls parlats llarguíssim si algú s’anima a recuperar-ne cap pel Seguici dels adults. Seria bastant estrany que dos grups diferents representessin el mateix drama. De fet, alguns d’aquesta actors i actrius que han fet el Marcos Vicente ja s’han apuntat a fer teatre al curs vinent. Potser aquests, ara nens, representaran un ball de Criades, Rosaura o Serrallonga d’aquí deu anys.

Dames i Vells al carnaval de Vilanova | GATA BORDA

El ball de Dames i Vells de Reus enguany ha fet els nous anys i comença a moure’s pel país. Per Carnaval vam ser al Carnaval de Vilanova i dos dies després de Sant Pere a la Fira Mestràlia de Campredó. Tot i que els balls parlats, i més els de la modalitat de malcasats, acostumen a tenir un text molt local, aquest és susceptible de ser adaptat per ser exportat a qualsevol localitat, només es necessita feina extra. L’any que ve en farem deu, segur que la farem grossa.

Enguany també he donat un cop de mà als parlaments del ball de Gitanes i de Pastorets, potser l’any vinent amb més temps podrem polir-ho tot, però una cosa és clara: les danses sobretot han de ballar, i els balls parlats sobretot han d’interpretar. Hi ha connexions claríssimes entre els balls parlats i les danses amb parlaments, però uns tenen actors i els altres tenen balladors.

Mentrestant continuarem treballant pel teatre en la seva modalitat dels balls parlats, de moment ja hi ha més d'una proposta damunt de la taula, caldrà estudiar-les.