L'engalanament dels carrers

Si una cosa falla a les festes majors de Reus és l’engalanament dels carrers. al contrari que altres pobles més petits i modestos que canvien de fesomia per festes. De la mateixa manera que les persones estrenem vestits per Festa Major o bé ens comprem la samarreta de l’any, les cases i carrers també s’embelleixen com a mostra que aquells dies són diferents a la resta de l’any. Això a Reus només passa al carrer de les Galanes, a la resta l’Ajuntament penja senyeres i domassos però la majoria de reusencs no hi pensem. Va haver-hi uns anys que un diari va donar domassos dels grups del Seguici i la gent ens vam animar a penjar-los, però ara que ja s’han descolorit o fet malbé. Potser caldria una campanya imaginativa per fer que la gent es tregui la son de les orelles i pengi les senyeres o domassos que tots tenim i que deixem dormir durant anys al fons de l’armari.

La Jota al Baix Camp

Fa dos anys es va celebrar els 100 anys de sardanes a Reus, res a dir-hi, però si només fa cent anys, queda clar que hi havia alguna cosa abans i aquesta cosa era la jota. Val a dir que els estudiosos tampoc la consideren molt antiga del segle XVIII, però clarament anterior a la implantació de la sardana a les comarques de la Catalunya Nova. 

Segons el magnífic llibre de Balls i danses del Baix Camp del mestre Josep Bargalló, la jota s’havia ballat a Capafonts o a Vandellòs, i a banda hi havia hagut el Ball de coques, que es balla igualet que una jota a: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, Castellvell, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Hospitalet de l’Infant, Montbrió, Mont-roig, la Mussara, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudoms, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i Vinyols, i per a reblar-ho a Cambrils el ball de Fora que també era per l’estil. O sigui que s’han documentat per via oral jotes pràcticament a totes les poblacions del Baix Camp llevat de Reus, és de suposar que la capital no havia de ser-ne l’excepció, sinó que potser va ser dels primers llocs de la comarca on va canviar la moda. 

I és que això dels balls i danses va per modes, de la mateixa manera que la jota devia desplaçar balls anteriors, aquesta va ser desplaçada per la sardana, i ara aquesta malviu sense que cap nou ball s’imposi. En alguns llocs es veu ballar per festa major les filades de country, ja em perdonaréu, sóc un admirador dels Estats Units però això em sembla horrible que ho importem. Mentrestant la jota a l’Ebre gaudeix d’una vitalitat envejable i d’una popularitat incontestable entre els joves. Pagaria la pena que la jota recuperés el terreny?

Cap de dansa a Benifallet

La Generalitat de Catalunya fa poc va modificar les classificacions del nostre patrimoni festiu, fins ara s’havien catalogat festes d’un gran interès i complexitat, però no hi ha la jota que es balla a molts pobles catalans. Un d’aquests és Benifallet, al Baix Ebre, on fan el cap de dansa. El cap de dansa es fa el 8, 9 i 10 de setembre al vespre, a la plaça, on es formen tres rogles concèntrics: al primer hi ha els músics, una xaranga formada bàsicament per instruments de vent; al segon hi ha el cap de dansa que li toca, ja sigui el de les pubilles i hereus, l’infantil i el de la gent gran; i al tercer rogle, la restadel poble, que mira com durant llargs i llargs minuts el cap de dansa balla la jota, sempre amb la mateixa música. El vestuari més característic dels balladors del cap de dansa és el mantó de les dones.

Acabada la cançó i els pertinents aplaudiments, el segon i el tercer cercle es fonen i tots els que l’edat els ho permet ballen la segona i tercera jota. A les dotze de la nit es torna a repetir el ritual, aquesta vegada sense cap de dansa però amb més forces que ha proporcionat el sopar. Aquesta festa com poques mereix que se la qualifiqui com a tradicional i popular. La festa és igual de viva avui que fa segles, mai la paraula popular no havia estat millor usada: de la mateixa manera que els més grans deixen el gaiato al banc per ballar la jota, els joves hi deixen els estris del botellón. La festa és per participar-hi; al revés que en moltes de les grans festes catalanes, aquí a la festa no s’hi va a veure-la, s’hi va a participar-hi, i per això tant els del poble com els forasters, ja siguin nacionals o internacionals, ballen, més bé o més malament. La festa és tan viva, tan arrelada i tan espontània que segurament que no necessita figurar en cap catàleg de l’administració per continuar diverttint el poble durant generacions.