Els estranys

Els estranys declinen una amable invitació per anar a casa d'uns amics. Soparan a 
casa, aviat, qualsevol cosa, i després posaran un o dos capítols de la sèrie a la qual estan enganxats. Donaran el dia per acabat i aniran al llit. Però aquella nit s'asseguraran que les persianes estiguin abaixades del tot; les finestres de doble vidre, ben tancades, i les cortines, passades. També s'hauran pres alguna infusió d'herbes i tindran sobre la tauleta de nit un parell de taps de silicona per a l'oïda. Encara que els importi un rave, els estranys saben que aquella nit hi ha una final de futbol. Han après a conviure amb la seva estranyesa, fins i tot han memoritzat la fraseologia d'aquestes situacions per no ser vistos com a extraterrestres per la gent que els coneix poc. Als estranys no és que no els agradin els esports, però saben que els esports que segueixen, com ara l'hoquei o el bàsquet, són un segon plat a la graella televisiva. Els estranys fins i tot en practiquen, però sort en tenen d'internet per saber que la natació, les bitlles, les arts marcials o el tir existeixen més enllà de la seva ciutat. Els estranys l'endemà al matí sabran el resultat de la final, tot i les precaucions, els crits del carrer els ho faran saber. Tampoc es preocupen excessivament. Demà, ells també seran unes cares de son més, i així no es delataran a ulls dels altres com uns estranys.

Moderna de poble

Moderna de poble és el nom del bloc i d'un Facebook de la dibuixant reusenca Raquel Córcoles. En aquests espais web hi podem trobar uns tastos del seu primer còmic: Sóc de poble. Aquesta jove autora presentarà pel saló Internacional del Còmic de Barcelona aquest còmic que li publica l'editorial francesa Glénat, arran d'haver guanyat la Beca Carnet Jove 2010 Connecta't al Còmic.

Pel títol, Sóc de poble, sembla que hauria de ser una crítica al provincianisme dels que vivim en ciutats on no hi ha un Corte Inglés, tot el contrari. Des de la mirada àcida d'una jove de ciutat mitjana que va a Barcelona fa un retrat de la modernor actual catalana, barcelonina volia dir, perdoneu el lapsus. Uns moderns que tenen com a referents filosòfics els pantalons de pitillo, els serrells damunt les ulleres Ray-ban clubmaster i la voluntat de viure la vida com si fos un dibuix de Jordi Labanda. És vast el camp per satiritzar... Inauguracions del que sigui però amb copes de vi, cicles infumables als cinemes Verdi, els dissenyadors, explicar que Manel ja no són trendys a través de l'aplicació twitter de l'iphone i així fer la sensació que estàs de tornada de tot... Direu: això ja ho va fer fa anys el Juanjo Sáez. Pot ser, però la modernor engoleix tothom que s'hi acosta i el mateix Juanjo Sáez podria ser objecte de burla a les pàgines de Sóc de poble.