Quan vaig dir que anava a
veure les Mamzelles algú em va desitjar que fos una hora ben curta. Ho va ser.
Les Mamzelles al Teatre Bartrina van fer un concert energètic, desenfadat i
prou divertit. Una hora i quart de bones cançons, lletres amb picardia i una
presència escènica envejable. Elles es senten guapes dalt de l'escenari,
interactuen amb el públic, i busquen l'humor i a vegades el troben i se'n saben
riure de tot plegat i d'elles mateixes. Les Mamzelles són actrius que canten bé,
i el públic ho va agrair. No com un concert de Russian Red fa quatre anys
al Bartrina que va fer que conduir de nit per una autopista amb la ràdio
encesa fos més excitant que allò que va viure el públic.
A les Mamzelles les acompanya
una banda molt potent: bateria, guitarra, baix, teclats, secció de vent... Les
tres xiques fan de guiris aspirants a
estrelles del rock, i així enllacen
cançons en català, castellà i anglès del
barri de Sants.
En un moment de l’actuació van fer conya dels
daurats que decoren el Teatre Bartrina: “aquí a Reus tenen or a les parets,
però em sembla que és fals”. De fet al teate tot és fals. Falsa és la fama que
envolta aquestes actrius: unes noies amb talent, que ja
havien guanyat un premi al concurs Sona 9, es fan famoses pel repetitiu i
cansant anunci de TV3 "envàs, on vas?". La gent els agafa mania, no
per la seva feina, sinó per la seva intromissió diària a les seves vides a
través del televisor. El públic, o no va als seus espectacles, o bé hi va amb reticències
i aquestes han de fer mans i mànigues per a fer-se valer. Tanmateix la fama
d'aquest anunci odiós ha fet que els programin a les sales. Si no fos per això,
per molt talent que tinguessin, possiblement no haguessin passat pel Bartrina
amb el seu concert Que se desnude otra,
ni tampoc haguessin estrenat al Poliorama amb el musical My Sweet Country tres dies després de passar per Reus. Hagués estat
estimulant veure la preestrena a Reus. L’època en la qual les obres de
Barcelona feien el seu baptisme de públic a Reus ja ha passat.
