Un altre any per la canícula la companyia Parking
Shakespeare fa el seu pas pel parc de l’Estació del Nord.
Enguany Iban Beltran ha dirigit aquesta plèiade
d’actors amb una comèdia que no és de les més conegudes de Shakespeare.
M’agradaria fer una crítica com Déu
mana, ai las! la sempre magnífica Barcelona ens va oferir un espectacle
paral·lel d’helicòpter
sobrevolant l’escena que va durar tres quarts d’hora, vés a saber per quins set
sous, segurament per alguna collonada esportiva, els nous
bufons del poder.
En tot cas, el text de Shakespeare brilla a l’espiral de
l’Estació del Nord. Des del respecte els actors hi juguen amb els sen ts, i
enguany també amb els accents. Shakespeare al Parc també ha trencat prejudicis
lingüís cs i ha exposat part de la riquesa sonora de la Llengua. TV 3, la
Nostra no ho fa, però això no vol dir que no es pugui fer.
Més
enllà de la Llengua, els pàrquings sembla que ens traslladin al Globe de
Londres amb el seu desvergonyiment teatral.
El teatre és una festa, i entre rialla i rialla pots dir veritats de l’alçada
d’un campanar o passar del riure al plor amb la facilitat que només tenen els
grans actors.
Queden pocs dies. No us la perdeu.