Tot torna

 

Com que la cultura, és segura la temporada teatral torna i recupera moltes de les representacions que ens van quedar penjades l’any passat.

A la programació de la primera meitat de 2021 veiem que els teatres de Santa Llúcia, Bravium i Orfeó tornen a aportar una programació pròpia i de qualitat, de fet en aquest últim vam poder riure de manera hilarant amb Terrorífica comèdia dirigida per Lluís Graells, el novembre passat.

La cultura de Reus també es torna a activar: la Gata Borda estrena Molt soroll per res, de W. Shakespeare en versió d’Israel Solà al Bartrina al gener; una altra producció del Camp, Les variacions Bildelberg de la Sala Trono, també passen pel teatre del carrer Major; per primera vegada ve a Reus Parking Shakespeare, tot i que aquesta companyia compta amb dos reusencs i quart (Ester Cort, Adrià Díaz i el Santi Monreal que és mig mont-rogenc) en deu anys d’exitosa història mai havia actuat a Reus i ara ho farà amb La tempesta.

Al febrer tindrem Molotov, que tracta de la mort de Cipriano Martos a Reus el 1973. David Pintó ha adaptat el llibre d’història del cas escrit per Roger Mateos. El repte de Pintó serà gran ja que el text de Mateos és rigorosament històric i poc destinat a que se’n pugui destil·lar art escènic.

Al Fortuny torna el cicle Grans mestres i també en destaquen dues obres de Pau Miró, una d’un text seu, Història Real, i l’altra una adaptació, Pedro Paramo, aquesta interpretada per amb Vicky Penya i Pablo Derqui

De tots aquests i molts d’altres que es programaran, potser el que més ens pot tocar pel que hem hagut de viure és Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, d’Àlex Rigola, un muntatge de la Beckett i Temporada Alta que és una conversa sobre la certesa de la mort ara i aquí.

Els teatres han respost, s’han adaptat a la nova realitat, s’han protegit i ens han protegit, i sobretot han tornat a programar. Ara ens toca a naltros de ser valents i sortir al carrer per cuidar ment i ànim amb teatre i cultura .

 

Publicat a la NW de gener de 2021

La Gata Borda estrena Molt soroll per res

 

Teatre Bartrina

Dia 23/01/2021 - 20:00 h
Dia 24/01/2021 - 18:00 h

Molt soroll per res de William Shakespeare
(Adaptació d’Israel Solà i Ester Cort)

Molt soroll per res podria ser la nova sèrie de Netflix, d’HBO o de qualsevol altra plataforma. Els protagonistes juguen tota la funció a un estira i arronsa que sembla l’origen de les comèdies televisives dels nostres dies. Parla d’amor, de gelosia, de venjança, de desamor… emocions vigents i a vegades tractades, malauradament, igual que si fos un text contemporani.

Interpretació:
Mercè Bonet
Sílvia Casals
Ernest Feliu
Marta Marín
Carme Merlo
Pau Nogués
Pilar Olmos
Quim Prats
Antoni Veciana
Montserrat Viladés

Direcció: Ester Cort
Ajudant de direcció:  Isaura Slavestova
Moviment: Ana Corredor
Llums: Marc Torres i La Confinada de Llums Cuquis
So: Ester Cort i Enric Prades
Escenografia i vestuari:  Gata Borda
Perruqueria: Marta Castell
Imatge i disseny: Enric Prades

Producció: Jesús Potau

Agraïments: Albert López, Núria Gironès, Òmnium Cultural Baix Camp, Artesanat (c. Major, 17 Tarragona).

Cliqueu aquí per comprar entrades

 

Trist honor

 

Josep Duran i Bertran, un «pobre jornaler» vidu de cinquanta-cinc anys, fill de Pradell de la Teixeta, va tenir el trist honor de ser el primer mort que es va enterrar al nou Cementiri General de la Ciutat de Reus. Aquest proppassat dos de gener n’ha fet cent-cinquanta anys. El comú havia projectat que el primer mort, com encara se l’anomena, fos enterrat al centre geomètric del quadrat que era el cementiri que s’acabava de construir. Com que la mort no avisa de l’hora, el comú havia resolt que qui tingués el trist honor de ser el primer traspassat de l’any 1871, fos ric o pobre, tindria una sepultura d’honor, i si no s’ho podia pagar, la ciutat se’n faria càrrec, com finalment va passar.

El Reus liberal, desacomplexat i valent del segle XIX va adonar-se que l’antic cementiri del Roser quedava estret al creixement sostingut de la ciutat. Com passa moltes vegades, un problema col·lectiu es resol amb un gest particular i aquest va ser el de Josep Sardà i Cailà que va deixar el seu patrimoni a la ciutat perquè es construís un nou cementiri a la ciutat, un cementiri que havia de ser, i és, singular, airejat, higiènic, endreçat, bell, i sobretot havia de ser laic. El cementiri havia de poder acollir, i acull, a tothom que traspassa sense que les seves creences o circumstàncies de la mort siguin excusa per negar-li un lloc per passar descans etern. Garantir la dignitat de qualsevol que mori ara ens sembla una qüestió molt lògica, però, la ciutat de Reus va ser la primera que ho va tenir clar i que ho va posat a la pràctica dins de l’Estat.

En aquest país la història avança a batzegades, endavant i endarrere, a la partida de defunció de Josep Duran el capellà de torn va escriure que havia estat enterrat al cementiri parroquial, com si res hagués canviat. Amb la restauració borbònica de 1874 primer, i amb el franquisme després, el cementiri de Reus va perdre els seu caràcter general, i malgrat això sempre ha tornat a la seva idea fundacional, i enguany tenim el trist goig de felicitar-nos-en.

 

Publicat al Punt el 4 de gener de 2021