divendres, 3 de novembre del 2000

El baró i la leprosa


Aquesta obra de teatre és una adaptació de la novel.la de David Cirici del mateix títol. És la història d'una noia pobre que viu en l'època del Renaixement, una època convulsa plena de violència, malalties incurables i algun prodigi. Aquesta obra de teatre era gestual i per tant els actors no parlaven, però això no és cap problema per a què la història sigui entesa sense problema.

La protagonista és la Gaireta Pou una noia que s'ha de guanyar la vida anant de poble en poble ajudant a un vell titellaire en la seva representació, però aquest vell mor sobtadament i és quan ella està sola i desvalguda quan el baró de Torroella aprofita per a violar-la. És una mica més tard quan coneix a en Donat, un noi jove amb qui s'avé força i acabarà essent l'amor de la seva vida, però la història d'amor no serà de cap manera feliç i ben aviat descobriran en els seus cossos la terrible marca de la lepra.


Mentrestant el brutal baró de Torroella continua fent malifetes i usant la força contra qualsevol que estigui al seu abast, fins i tot la seva dona. Això el portarà a ser odiat per tota la ciutat i que finalment sigui assassinat d'un trep al cap per obra d'un enemic seu.

És en aquest punt de la història quan apareix el cirugià Gabriel de Montcada, el metge més reconegut del seu temps i que la seva passió per la medecina el porta a realitzar els més escabrosos experiments, tallant i cosint membres, carn i pell humana. Així recull a la Gaireta moribunda amb el cos destrossat pels efectes de la malaltia amb la intenció de trobar un remei a la lepra, però justament en aquell moment arriba el cos del baró que està a les portes de la mort i el metge Gabriel de Montcada decideix fer el seu experiment més agosarat i decideix trasplantar el cervell de la Gaireta al cos del baró.

 L'operació resulta un èxit i la Gaireta aconsegueix sobreviure i obtenir un cos sa, al qual no li va costar gaire d'adaptar-se, a més el baró era un home molt ric i ara viu en un castell envoltat de luxe. A més el baró té una dona bonica a qui pot fer feliç per primera vegada des que està casada amb el baró i donar-li l'amor i l'atenció que necessitava i que ell no li dispensava, d'aquesta manera la seva dona es queda embarassada i feliços esperen l'arribada del fill.

Però ben aviat la veu de la natura regira a la Gaireta, ella tot i tenir el cos d'un home és una dona i comença a enyorar al seu estimat leprós. La cosa va en augment i ara quan es mira al mirall ja no pot veure la imatge feta del baró sinó el cos de quan era una noia jove. La Gairetapot resistir la temptació de tornar a posar-se vestits de dona d'amagat. Una nit decideix anar a veure el seu antic estimat que és a punt de morir però aquest no la reconeix i no la vol veure.

Tot i el canvi d'actitud el baró encara tenia enemics que no el perdonaven i un d'ells l'intenta assassinar disparant-li un tret però la bala malfereix la seva dona al cap i la mort és segura per a ella. Així la Gaireta agafa els cossos moribunds de la seva dona i del seu antic estimat i els porta al cirugià Gabriel de Montcada per a què tornés a fer un prodigi, per a què tornés a cosir ànimes, el leprós es despertaria dins el cos d'una dona embarassada i així la Gaireta i el baró tornarien a trobar els seus amors respectius, d'aquesta manera tots quatre serien dos i tindrien un fill.


Aquesta història complexa ens la van explicar només amb gest, amb una delicadesa i una sensibilitat com poques vegades s'han vist.


Intèrpret : García, Oscar; Pelegrina, Marta; Morales, Manuel; González, Lidia; Vadell, Joan Manel . Autor/a : Cirici, David; Vila, Jordi . Compositor/a : Miralles, Xavier; Vila, Joan Eloi . Companyia : Centre Dramàtic del Vallès . Direcció : Vila, Jordi . Escenografia : Casas, Alfred . Il·luminació : Valls, Mani . Vestuari : Ivars, Ramon . 

Actes
Teatre Alegria (Terrassa). -.13/10/2000 - 14/10/2000
Teatre Fortuny (Reus). Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus. Cos'00 (3a : 2000).03/11/2000 - 04/11/2000
Villarroel Teatre (Barcelona). -.15/05/2001 - 17/06/2001

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada