dijous, 24 de gener del 2002

Miquel Escudero


A principis de 2003, va fer vint-i-cinc anys de la mort de Miquel Escudero, un poeta reusenc que ha estat absolutament oblidat, tot i l'interès de la seva figura. Escudero va ser el primer literat que va casar la seva ètnia, la gitana, amb la llengua del seu país, la catalana. Altres autors com Juli Vallmitjana van introduir la cultura gitana a les lletres catalanes, però Escudero és el primer gitano que fa poesia en català.


La seva poesia intenta assumir amb normalitat la seva triple condició: d'ètnia marginal, de

classe baixa i de nació oprimida; terna ben semblant a la Divisa de la Maria Mercè Marçal.

Escudero no tant sols relliga literàriament la cultura gitana i la catalana, sense caure en costumismes ni tipismes suats, sinó que la seva és una obra personal i vivencial, tenyida d'nfluències del món germànic que va conèixer de la mà de la seva dona. La seva obra, turmentada i desordenada, es va cloure amb la seva prematura mort als trenta-tres anys. Sols ens queda d'ella dos poemaris introbables, publicats a la també malaurada editorial Llibres del Malli algun poema espars en alguna antologia. Escudero és, encara avui, un exemple de mestissatge ben entès, sense submissions; Escudero continua essent una resposta forta i clara a aquells que ens diuen que la nostra cultura és tancada, carrinclona i curta de mires




Article corregit que vaig publicar a El Punt l’any 2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada