dimarts, 21 d’agost del 2007

Rutina festiva



Una mostra espontània de cultura popular passa invariablement cada dissabte a la tarda de primavera i estiu pels carrers més cèntrics de Reus. Una colla, mai gaire nombrosa, o bé de mascles humans o bé de femelles de la mateixa espècie, mai barrejats, això sí, es passeja en cercavila pel nucli comercial de la ciutat, que està atapeït de consumidors atrafegats. Aquests grups, tot i que excepcionalment puguin canviar la seva morfologia, normalment estan compostos per un capdavanter amb una disfressa que sobresurt per complexitat i vistositat per sobre de les dels altres components del grup. Aquest personatge principal, encara que sembli contradictori, no és el que governa la patuleia, ans el contrari, és el subjecte de bromes i escarnis i normalment és guarnit amb reproduccions dels atributs del sexe contrari. La resta de la colla acostuma a dur unes disfresses més aviat pobres, normalment van tots amb una samarreta del mateix color, amb uns noms i una data impresos de qualsevol manera. Són aquests els que es dediquen a l’acompanyament musical que consisteix a bufar xiulets de manera constant i fer crits més aviat pujats de to. Aquestes elements festius s’anomenen comiats de solter, i pretenen exterioritzar la seva alegria per un fet excepcional com és un casament. Però de colles d’aquestes n’hi ha tantes cada cap de setmana cridant i xiulant pels carrers que la seva festa puntual es converteix en pesada rutina dels altres.




 El Punt, 21.08.2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada