diumenge, 24 de febrer del 2008

De Pratdip a la Miranda per la Seda



Pratdip és un poble que té un potencial turístic com el que té Prades: un clima més fresc que la resta del Camp, torres medievals, una església de transició del romànic al gòtic, un aspecte de poble de pessebre, un ric imaginari amb el record dels dips i el guerriller Carrasclet voltant pels rodals, unes relativament bones connexions viàries i sobretot la magnífica serra de Llaberia que encara és tan desconeguda com el mateix Pratdip.

Un fantàstic itinerari és el de la seda que ens porta de Pratdip a la Miranda de Llaberia.

Si deixem el cotxe a l’entrada del poble i seguim la carretera en direcció a l’ermita de Santa Marina, a mà dreta als pocs metres deixem un camí que ens portaria al Cabrafiga, a la següent intersecció trenquem a la dreta i seguim unes marques blanques i grogues, és el PR-C 96, el camí de la Carabassa que ens aproxima a la Seda. Pugem sense parar i guanyem metres envoltats aquests dies d’ametllers florits. Trobem una pista i poc després a mà esquerra trobem uns indicadors que ens porten a la Seda, abandonem les marques blanques i grogues i a par r d’ara seran sempre blaves. Guanyem metres ràpidament i el terreny es fa molt pedregós. Som al camí de la Seda, alguns diuen que aquest nom és perquè el corriol és tan prim com un fil de seda i cal anar-hi amb compte. Sí que cal estar atent, però de perill ben poc. Arribem al pujol de la Seda, hem guanyat més de 300 metres i con nuem pel coll de la Seda, aquí haurem de fer servir les mans per grimpar per les roques, però sense perill si tenim un bon clima. Aquest coll és entretingut però divertit, passem pel pas del Senglar i ben aviat el camí s’eixampla i arribem a una planeta, davant tenim el Morral, una roca gegantina, abans haurem de triar si volem coronar el Mont-redon (859) o bé sortejar-lo per l’esquerra, jo recomano anar recte i pujar-lo. Passem el Morral i d’altres puntes curioses i amb una mica d’esforç ja som dalt el Mont-redon. Tenim una vista panoràmica de la Serra de Llaberia per un costat, i per l’altra de la planúria del Camp i del mar. Davant nostre veiem els propers cims que farem: la punta de Fornells, la Creu de Llaberia i la Miranda, de la qual en destaca el que sembla un gegantí observatori OVNI, però que és un radar de la Generalitat. Ara tot és seguir les marques blaves i en una mitja hora haurem fet el recorregut. Presteu atenció entre la Creu de Llaberia i la Miranda hi ha una raconada amb una creu de pedra que porta la inscripció 4-8-1939, és la creu de l’Estavell, col·locada al lloc on un pilot alemany de la Luffwaffe es va estavellar un mes abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la seva muller va venir d’Alemanya a portar aquesta creu. Poc després serem a la Miranda, o el Molló, i tenim davant la gran Mola de Colldejou, que des d’aquest costat no té l’aspecte de fortalesa que té des del Camp o el Priorat, sinó que sembla un gegant ajagut. Per tornar es pot refer el camí o bé passar pel camí dels Recingles, que passa per sota de totes aquestes puntes que us he explicat i que ens portarà també al lloc de sor da. Entre tot cinc hores ben aprofitades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada