dimarts, 10 de juny del 2008

Elements possibles de la Festa Major de Reus V: Dames i Vells


Dames i Vells és una obsessió particular. Aquí al bloc ja n’he parlat i poca cosa puc dir més. A Tarragona Dames i Vells és impressionant. La gent fa hores d’espera per a veure-ho i persones que poc o gens es men la cultura popular troben que aquest és el principal acte de la Santa Tecla tarragonina. Val a dir que Dames i Vell ja no surten al Seguici. La representació del ball deu durar uns vint minuts i evidentment no poden parar la processó durant vint minuts per a fer el ball, per tant només desfilaven. Van deixar de fer-ho. La desfilada a seques d’uns homes disfressats de vells i d’uns altres transvestits no té gaire sentit.

Pels volts de 2002 els alumnes de l’Escola de Teatre del Centre de Lectura vam intentar recuperar-ho però no ens en vam sor r, més tard, més o menys pel 2005 sé que els del Tebac també ho van estar considerant però ho van descartar. Potser pel 2009 es torni a intentar.
Seguiu per a llegir el que deia fa un any de Dames i Vells...


Per acabar ja amb la Festa Major, us parlaré del Ball de Dames i Vells, que crec que hauria de ser el pròxim a ser recuperat a la ciutat per tal de fer créixer la sàtira i la crítica a la Festa.
El Ball de Dames i Vells el podem catalogar dins el gènere dels Balls Parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a “espectacles populars basats en el diàleg en els quals la música i la coreografia desenvolupen un paper complementari, és a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme”.

Els Balls Parlats a les nostres comarques van ser les manifestacions fes ves més

populars durant una bona colla de segles, fins que van desapareixer quasi tots a

finals del XIX.

Hi ha balls parlats de caràcter històric (Moros i Cristians o Mossèn Joan de Vic, tot i que ara no es representa com a ball parlat), de caràcter religiós (com el de Misericòrdia), de caire cavalleresc, de
bandolers (d’En Serrallonga) i de caire fes u i sa ric que és el que ens ocupa. Dames i

Vells és un ball popular de caire satíric que era interpretat només per homes, d’argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d’al·lusions eròtiques, gests obcens i paraules mal sonants. El Ball de Dames i Vells tracta de les batusses còmiques que sostenen una colla de matrimonis, malavinguts per raó de la diferència d’edat en cadascuna de les

parelles. Els marits figuren ser vells xarucs, mentre que les dones són encara

joves i eixerides.



A les parelles els aconsellen al Senyor Rector i el Batlle. En una variant del ball (Ball de Malcasats), són aconsellats pel Jutge, l’Agutzil i el Rector. Aquestes autoritats queden en evidència a l’utiitzar mètodes corruptes i autoritàris per a solucionar les disputes. També hi ha un o dos diables burlescos que obren i tanquen el Ball.

El Ball de Dames i Vells havia estat estès per bona

part de la Catalunya Nova, sobretot pel Camp i el Penedès. Tenim documentat que es ballava a Tarragona (1515), Reus (1533), Montbrió del Camp (1698), Mont-roig del Camp (1816), La

Selva del Camp (1816), Riudoms (1861), Porrera (1863),

l’Arboç, el Vendrell, Vilanova, Vilafranca, Sitges...

A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular par cipació en les Festes de Misericòrdia entre els anys 1683 i el 1892. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però aquestes nombroses referències no citen cap mena de particularitat del Ball, ni molt menys s’ha trobat el text del Ball com van fer a  Tarragona. Es dedueix que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del Ball ”dirigió sus muecas a los soldados” i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols ”armados de toda clase de armas”

i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s’hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d’alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.
És curiós que en una ciutat amb tanta empremta teatral com Reus no s’hagin recuperat de manera estable els balls parlats, i en canvi sí a Tarragona, Vilafranca, Vilanova, el Vendrell, Valls...

ACTUALITZACIÓ El Ball de Dames i Vells va ser recuperat el 2009 per la Gata Borda


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada