dimarts, 26 d’abril del 2011

Els estranys


Els estranys declinen una amable invitació per anar a casa d'uns amics. Soparan a 
casa, aviat, qualsevol cosa, i després posaran un o dos capítols de la sèrie a la qual estan enganxats. Donaran el dia per acabat i aniran al llit. Però aquella nit s'asseguraran que les persianes estiguin abaixades del tot; les finestres de doble vidre, ben tancades, i les cortines, passades. També s'hauran pres alguna infusió d'herbes i tindran sobre la tauleta de nit un parell de taps de silicona per a l'oïda. Encara que els importi un rave, els estranys saben que aquella nit hi ha una final de futbol. Han après a conviure amb la seva estranyesa, fins i tot han memoritzat la fraseologia d'aquestes situacions per no ser vistos com a extraterrestres per la gent que els coneix poc. Als estranys no és que no els agradin els esports, però saben que els esports que segueixen, com ara l'hoquei o el bàsquet, són un segon plat a la graella televisiva. Els estranys fins i tot en practiquen, però sort en tenen d'internet per saber que la natació, les bitlles, les arts marcials o el tir existeixen més enllà de la seva ciutat. Els estranys l'endemà al matí sabran el resultat de la final, tot i les precaucions, els crits del carrer els ho faran saber. Tampoc es preocupen excessivament. Demà, ells també seran unes cares de son més, i així no es delataran a ulls dels altres com uns estranys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada