dissabte, 25 de febrer del 2012

Moviments polítics



El 28 de gener va entrar el fred, la Palma es va omplir de cantadors de corrandes, les necrològiques deien que a Reus aquell dia no va morir ningú, però a la capital finia Spanair. Bé, i al Bartrina es va representar Moviments polítics de la ballarina i perfomer Sònia Gómez. Al cronista li havien dit que li agradaria, que les performances que havia fet amb sa mare eren molt interessants. De fet, el cronista suposava que sense bons precedents no l’haurien coproduït al CAER.
Moviments polítics vol ser una reflexió sobre el propi cos en diferents fases d’aquests, tal com pot ser un embaràs i un part, amb passejada del nadó en escena inclosa.
L’acció transcorria en una estació espacial a Tità, el satèl·lit més gran de Saturn, tot i que durant tot l’espectacle es projectaven imatges del pigat Júpiter, potser un planeta més fotogènic. Un actor mig transvestit que representava l’ordinador de la nau guiava a la ballarina i més tard al creador audiovisual reconvertit a ballarí. Tot plegat va desembocar en una reflexió de les possibilitats gestuals d’un cos, com és la gestació i posterior recuperació física d’una ballarina, o bé en les aptituds d’un cos poc treballat per a pujar a un escenari a dansar.

El cronista es pensava que la localització còsmica inicial portaria a un treball corporal relacionat amb els desajustos físics que provoquen la manca de gravetat, la radiació espacial, l’aïllament... Doncs no, o no ho va entendre. El cronista es preocupava: passaven els quarts i a l’escenari no hi passava gaire cosa, ni li arribaven sentiments com la ironia, la tendresa, ni tan sols provocació... i ja es planyia d’haver deixat de ser modern quan un fosc li va interrompre els pensaments. Algú va xocar les mans per indicar que s’havia acabat i la resta de públic va acomiadar Moviments polítics amb gèlids aplaudiments de cortesia. El 28 de gener va entrar el fred, i es va omplir la Palma de cantadors de corrandes, les necrològiques deien que a Reus aquell dia no va morir ningú, però a la capital finia Spanair, i ja està.

Publicat a la NW el  febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada