divendres, 25 de maig del 2012

Trapezi 2012



Abans del Trapezi (2012-05-17 14:24)

Avui comença una nova edició del fes val Trapezi que torna a portar el circ a Reus i voltants. Sembla que el nou director ha sabut salvar els mobles de la retallada i tornem a tenir un programa molt engrescador.a implantació i èxit d’aquest fes val està fora de tota discussió, tot i que sempre hi ha ma sos. L’anterior direcció va aconseguir amb molt d’èxit implantar aquest fes val, però com aquell que clava una estaca al mig d’un camp, a base de força i persistència, però de dalt a baix.


Malgrat l’èxit social d’aquest fes val, no s’ha creat cap mena de caldo de cul u pel circ d’aquestes comarques. Fins i tot fa alguns anys es va suprimir el cafè i circ, que era un espai off molt interessant i que coordinava una companyia de circ reusenca.

El territori ha de ser consumidor però no creador de circ?

N’hi ha que pensen que no, i el que hi ha s’ha hagut de fer al marge del Trapezi, potser per això la primera escola de circ del territori, amb carpa inclosa, no s’hagi aixecat a Reus, sinó al poble del costat, Riudoms.

El Marc Micheo, component del circ de les musaranyes, porta anys darrera d’aquest projecte i hi ha deixat hores, suor i esforç, i ara tot plegat comença a fer els primers passos.
Avui comença el Trapezi, tots estem molt il·lusionats, tenim ganes de veure-ho tot, i ens enfadarem molt si plou i la majoria d’espectacles no es poden fer. Però al marge d’aquest breu estat d’eufòria circense, potser hauríem de reflexionar que de cara a properes edicions tan el fes val com l’escola estan condemnats a entendre’s. Crec que tots hi sortiríem guanyant.


Primer dia de Trapezi (2012-05-18 14:19)

Ahir va començar el fes val Trapezi a la ciutat de Reus. Com que plovia el primer espectacle del ma no es va poder fer, de manera que un dels primers va ser la coproducció del CAER L’enreixat dels catalans Companyia Sifó, un espectacle que res té a veure amb el més-di cil-encara i que ve a ser un mig camí entre la dansa i l’acrobàcia.

Hores més tard la pluja va respectar l’espectacle inaugural que va poder tenir en una plaça Mercadal plena com un ou. Los Galindos van dirigir un espectacle modest, si el comparem amb les mtiques primeres inauguracions del Trapezi, però efectiu. La música feia de fil conductor a un seguit de números d’acrobàcia, trapezi, el sempre espectacular cable, etc. i en quaranta minuts va estar enlles t. Les coses breus no cansen.

Aquesta tarda comença la bateria forta d’espectacles, esperem que la pluja d’aquest ma no decideixi tornar a treure el cap i esguerrar-ho.
La crònica sencera dels espectacles la podreu llegir a la NW del mes de juny. Per cert, com de costum la foto no té gaire a veure amb el que explico

  
Primer assalt al Trapezi (2012-05-19 11:36)

Una bona amiga m’ha comentat que a la Fira Mediterrània de Manresa han fet una aplicació pel mòbil que et fa el

programa a mida de les teves necessitats i preferències. Això éstà molt bé perquè el Trapezi, i enguany poc, es caracteritza perquè passen molts espectacles a l’hora i si vols veure’n molts has d’organitzar-te molt bé i anar amb un cohet al cul.

Els herrerita” i ”Insonora” donant color i alegria pels carrers, fent-nos oblidar una mica a la banda ”Auprès de ma blonde” que ja era tradicional al Trapezi.



473


El català ”Pessic de circ” munta el seu Side-car a la Plaça de la Llibertat. Un espectacle pe t però molt rodó. Una moto, un sidecar amb perxa muntada, un actor i molta imaginació és suficient per fer un bon espectacle.

Poesia i una depurada tècnica és la que tenen els francesos d’Hors surface que al Parc Sant Jordi van executar el seu Boat, transe poetique. Un espectacle breu, amb música en directe i que amb exercicis aeris ens transporta a un viatge en vaixell per alta mar. Molt recomanable.
”Cirque Exalté”, a la noveta i enorme plaça de la Cultura de la Pau. El seu Complétement Swing combina malabars, acrobàcia i trapezi amb un ritme trepidant i violent que fa les delícies del més pe ts, la canalla xala amb les garrotades per molt que als grans no ens agradi. Molt bona tècnica executada amb aquell somriure de dir-te ”si és la cosa més fàcil del món”. Potser hi sobraven deu minuts d’espectacle.
T’adones quan un espectacle és molt bo quan s’obren els llums, els ar stes saluden i veus que ha passat una hora en una exalació. Això encara ho podreu experimentar avui si aneu al Teatre Bar na a veure els portuguesos ”O ul mo momento” amb els seu espectacle de perxa xinesa Ce qui reste. Segurament un dels millors d’aquest Trapezi.

Finalment al RRR els catalans Los Galindos presentaven el seu Maiurta, un espectacle de minimalisme grotesc que encara es c decidint si em va agradar o no, suposo que sí. En tot cas paga la pena l’experiència.

I per espectacle petit i personalitzat els dels Wants, que fa deu anys que venen a Reus -ja són de la família- i que us endinsaran dins la màquina del temps més barruda de la història.



Més Trapezi (2012-05-20 11:59)

Tot i que ahir era el dia mundial de les comunions, el Trapezi va con nuar amb la seva programació. De les dues propostes que vaig triar una van ser Los Caneca, a la Peixateries Velles, un duet correcte, que fan passar l’estona als petits més que als grans, ja que van saltant de pe t en pe t número de manera que no hi ha lloc a l’avorriment.

En canvi a la plaça del Baluard s’hi ha representat una de les sensacions d’aquest Trapezi. El català Jordi Panareda ens presenta un espectacle ”L’home que perdia els botons” de perxa xinesa sublim. Primer de tot cal agrair que hagi superat la tendència de tots els espectacles circenses que tenen una imatge que sembla sor da de la pel·lícula Delicatessen. No, la companyia Circ Pànic ens presenta un pastor que podria ser dels Pirineus. L’espectacle gira, mai millor dit, al voltant d’una perxa xinesa que muntada en un motor, efectua moviments basculants, fet que permet al Panareda lluir-s’hi amb delicades i concises tombarelles aèries. Un home sol que s’enfonta a un pal que ha de carregar a les espatlles i quan sembla que està a lloc, comença a moure’s aleatòriament i que l’home sol ha d’entomar amb valen a i, per què no, poesia. Un gran espectacle.






Trapezi, passi-ho bé, i fins l’any que ve 

Diumenge el cel va decidir no caure’ns al cap, tal com amenaçava i vam poder cremar els darrers cartutxos d’aquest

Trapezi 2012. Al Mercadal els Pakipaya van diver r i enredar a tota la plaça amb els seus gags i acrobàcies. No diré el secret d’aquest xalat Shake, shake shake.


Just després, al Pallol, els duet de noruecs Magmanus també van aconseguir mantenir la tensió escènica durant una hora seguida gràcies a l’humor, unes acrobàcies aconseguides i la interacció amb el públic. Aquests Astèrix i Obèlic
del circ  ndran un llarg recorregut si mantenen la xispa i vitalitat que ens van mostrar.

Gràcies al boca-orella els Circ’ombelico havien exhaurit les entrades pel seu espectacle Da fort. Públic i escena són la dins caixa d’un camió. Amb la premissa d’haver de treballar com si estéssim al joc Tetris, s’esdevé un espectacle d’acrobàcia amb portes i esco lles que s’obren i es tanquen. Tot plegat està cuidat al mil·límetre, no hi ha gaire marge, i el que sí que hi ha és molta llana per a fer ganxet, a les Ganxetes del Pòr a segur que els hi va encantar. En distàncies tan curtes no hi ha marge d’error ni marge per perdre el personatge ni un segon, i a fe de Déu que no ho feien. Malgrat que la proposta és gairebé genial, la durada, l’estretor i la manca d’aire corrent provocaven que bona part del públic entrés en un estat de somnolència que l’espectacle no es mereixia.

Una anècdota de les moltes que passen pel Trapezi: Més d’un i més de dos del públic dels Ombelico vam anar al For-tuny corrent per a veure els Atempo circ. L’espectacle no havia començat però ja era tot fosc, i a paupons vam anar trobant la nostra butaca. Una senyora que anava perduda com els altres va rar a terra la darrera fila de seients del Teatre Fortuny fent un gran terrabastall i tot i la foscor vam poder veure clarament com es fonia de vergonya. Aquesta anècdota va compensar una mica la decepció que va ser la corpoducció del CAER Aprendre, començar a perdre. Un muntatge que combina dansa, circ i monòlegs (?) però que es feia di cil d’empassar per l’inexistència d’un mínim de dramatúrgia. Les dues coproduccions del CAER pecaven del mateix. La dansa-circ potser serà el futur del circ català, però encara queda un llarg i pedregós camí per a recórrer. Vull ser optimista, vull creure que aquestes dues agosa-rades però fallides propostes formen part de la base que s’està creant.

El Trapezi s’acabava, i no vam poder veure a Stéphane Drouards que s’havia lesionat, enlloc d’això els Morosof i les seves acrobàcies van deixar un bon sabor de boca a un Trapezi que ha ngut un cert regust crepuscular. Espero que hagi ngut una sensació equivocada de mig a mig.


  

Trapezi fora de programa

Ja he dit altres vegades que fa uns anys es van carregar L’espai off, o sigui, el lloc on es podien trobar aquelles propostes circenses que no entraven dins el programa oficial. Però val a dir que el Trapezi transcendeix l’organització i ja està molt arrelat a la cultura popular reusenca. L’èxit total del fes val radica que bona part de la població ja ha interioritzat el circ com a part de la seva manera de ser, encara que sigui per només uns dies al maig. Segueix...

L’exemple d’això és que aquests dies sorgeixen ac vitats relacionades amb el circ, al marge del programa oficial, i que només pretenen acostar el circ al batec de la ciutat. No tothom pot pujar a una perxa xinesa, però sí que pot buscar la seva pròpia manera de relacionar-se amb el circ.

Aquests dies el circ es viu a les escoles, com per exemple amb tallers com han fet a la del Pi del Burgar .

També es viu des de les arts plàstiques, ho hem pogut veure a l’exposició ”Pintem el circ” a la Llotja, en la qual ar stes com la Fina Veciana, Gerard Valls, Lluís Agustench, Xavier Aluja o Lluís Abelló han donat la seva manera de veure i viure aquesta art escènica.
De manera individual també podem veure a dotzenes de fotògrans aficionats que disparen con nuament les seves màquines, intentant congelar la bellesa del circ.
Fins i tot s’esdevenen espectacles off oferts per entitats reusenques com la mostra que va fer el grup d’acrobàcia del Casal Despertaferro.
La ciutat i el territori viuen el Circ, potser no tothom, però és innegable que el Circ ja forma part del nostre ADN.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada