dilluns, 27 d’agost del 2012

El sol s’ha aturat per Josep Maria Pujol (2012-08-27 16:02)


Avui el sol s’ha aturat uns moments. Quan Josep Maria Pujol ens explicava La cançó de Rotllà ens va fer fixar en un passatge de la batalla de Roncesvalls. En un moment determinat del xoc, el sol davant de similar singularitat, va aturar-se. Les forces de la nauralesa van rendir momentani vassallatge als humans. Aquest ma també he tingut la sensació que el sol s’aturava quan he llegit un tuit de la Montserrat Palau dient que Josep Maria Pujol, professor de Literatura Medieval i Folklore a la URV, havia mort.


Crec que cap dels que hem estat deixebles seus hem maleït haver estudiat Filologia Catalana, malgrat les poques perspectives laborals que això ens ha comportat, pel privilegi d’haver pogut assistir a les seves classes. A ell devem dotzenes de coneixements que han quedat ben gravats dins nostre. Ens va fer entendre que els homes i les dones de l’Edat Mitjana no eren tan diferents que els d’avui dia: les mares posaven als seus fills noms de moda com Rotllà de la mateixa manera que ara s’inscriuen xiquetes amb el nom de Shakira. Ens va fer descobrir que els trobadors com Guillem de Berguedà tenien els mateixos apetits i fúries, o fins i tot més, que naltros mateixos. Vam entendre que la tipografia d’un text també ens explicava coses. Vam entendre que el folklore no era una joia que calia guardar en una caixa forta, sinó que sempre havia estat una eina, i les eines són per a fer-les servir, d’acord amb les necessitats de cada època. Ell ha estat el major estudiós sobre les llegendes urbanes, una de les mostres de folklore més vives de la nostra època.

Recordo memorables classes sobre El Llibre des Fets... un dia ens va explicar que els romàntics catalans, preocupats perquè els catalans no teníem cançons de gesta com les grans nacions, buscaven infructuosament dins les grans cròniques, la nostra cançó de gesta perduda. Anys després, buscant els apunt d’aquell dia, vaig trobar que només havia escrit un parell de línies i la resta del temps m’havia quedat embadalit escoltant-lo.


Podria continuar explicant mil coses sobre les mítiques classes de Josep Maria Pujol però el moment que tenia per a fer-ho s’ha acabat. Sento que la xiqueta s’ha despertat de la migdiada i toca retornar al sempre agraït ofici de pare. Estic segur que a ella algun dia també li explicaré les històries del catalans que van arribar fins a les terres gregues, desafiant a grans imperis, només comptant amb la seva audàcia... Entre molts d’altres coneixements que ben sovint se’m fan presents.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada