divendres, 14 de desembre del 2012

Històries del Puig d’en Cama: Ferrater al Picarany


Es ven el mas on va viure Gabriel Ferrater, el que té al costats els avellaners al cor dels quals s’hi amagava quan era jovenet. Hi ha especialistes de Gabriel Ferrater que us en poden parlar molt millor que no pas jo. Només en sóc un lector reincident i no m’atreveixo a fer gaires afirmacions sobre aquesta figura cabdal. L’únic que us puc dir és que els seus versos em remeten sovint al paisatge ben conegut, al gust de les mores negres i al soroll que fa la pinassa quan la trepitges. El Picarany és una de les vessants del sud del Puig d’en Cama. Situada a la solana, és una de les parts més amables de la muntanya tot i que també té força pendent. 

Isabel Olesti a Núvol parla de la reobertura que va aconseguir d’aquest espai, encara que fos circumstancial. Una cita que em vaig perdre, però David Figueres no.


Una mostra d’aquest mas i les experiències viscudes ens les explica Amàlia Ferrater, germana del poeta, al documental Metrònom Ferrater:


Ramon Gomis parla d’aquest mas a El Gabriel Ferrater de Reus:

”El Picarany es va acabar de construir segons les indicacions de Ricard i Amalia Ferraté Soler l’any 1925, quan el Gabriel tenia tres anys. Encara es conserva, en bona part tal com era quan pertanyia als Ferraté Soler. És una masia encarada al sud-oest, voltada d’una tofa important de bosc, en un dels vessants de la riera del Picarany que recull les aigües que procedeixen del puig d’en Cama, de 718 metres d’al tud. Des del mas es divisava la plana del Camp fins a la mar de Tarragona i Salou. Al secà, els conreus de vinya i les marjades de garrofers i algunes oliveres s’alternen amb uns jornals d’avellaners allà on un minat ha permès de regar i, al peu dels costers, per bosquines de pineda blanca i brolles d’alzines, de marfulls, de brugueroles. El paisatge vegetal no ha canviat amb el pas del temps; en canvi, alà on els Ferraté observaven alguna construcció aïllada, un mas amb rafal i palmera, ara hi ha urbanitzacions adotzenades que empastifen la panoràmica.

El mas del Picarany té molta aigua. Els minats que el travessen porten aigua llunyana, dels vessants de la Mussara, de la serra de Prades. Quan, en un parell d’ocasions, la sequera va estroncar els canalots de les fonts públiques de Reus i s’imposaren severes restriccions d’aigua als ciutadans, Ricard Ferraté, per tal d’alleugerir la situació, va oferir els cabals dels minats del Picarany a l’ajuntament de Reus. En un país de secà això diu molt a favor de la qualitat de la finca i de la generositat del seu propietari.

Per al meu gust, però, el mas Ferraté ? com algú també anomena el Picarany? queda una mica enxubat. Encara que estigui en un pendent i que tingui una bona vista, el bosc hi és excessiu, ofega la casa. És probable que, instal·lats allí, els Ferraté Soler tinguessin la sensació de trobar-se aïllats del món, i que això els agradés.”


I per acabar aquest incomplet apunt, un emotiu vídeo de l’Amàlia Ferrater referint-se al Picarany.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada