L’octubre
passat us explicava que mentre s’estava fent la sobretaula de cant improvisat
al Casal Despertaferro, amb la participació dels cantadors Christian, Ferriol i
Laia del Cor de carxofa, un activista pel-roig ben conegut de la ciutat, en ple
èxtasi glosador, va exclamar: ”Aquesta és la nostra cultura! La que ens havien
volgut amagar! Els catalans també tenim salero!”. Doncs aquest divendres teniu
l’oportunitat de comprovar-ho in situ si tenim salero o no. Al Casal
Despertaferro, en el marc del Cantaval, torna a haver-hi una nit de sopar i
cants improvisats amb gràcia, humor, músicalitat, art, ironia, reivindicació,
crítica... Si voleu comprovar-ho passeu-vos per la Taverna Despertaferro
a apuntar-s’hi.
Seguiu llegint si voleu saber de què va això de
la cançó improvisada...
De cançó improvisada n’hi ha de moltes
maneres. Tot i que és més fàcil cantar-la que explicar-la, miro de detallar-vos alguns palsque potser cantarem:
La nyacra
És
molt participativa, ja que tothom pot fer de cor. Aquest repeteix el tercer vers
de cada estrofa. S’organitza en estrofes de quatre versos, que acaben amb una
tornada. Com gairebé totes els tipus de glosa, els versos parells de cada estrofa
rimen i tots tenen set síl·labes.
Viu la vida que és gratis
no escura la butxaca,
més val que l’aprofitis (cor: més val
que l’aprofitis)
i deixis la teva marca.
Tra la ra là la ra la...
Abans però de marxar
jo, de cor, vull agrair
tan sols la vostra presència (cor: tan
sols la vostra presència)
en l’ara, el demà i ahir.
tra la ra là la ra la
Perdiueta
Cobla de quatre versos amb
assonància o consonància dels parells. El públic present repeteix el que canta
el glosador o la glosadora cada dos versos. Aquesta repetició dóna temps al
glosador o glosadora per acabar de perfeccionar els versos següents. No té
tornada. No hi ha cap tonalitat fixa determinada per la tradició.
Perdiuta novelleta
que a la muntanya cantau (que a la
muntanya cantau)
baixeu a la terra plana
i als tristos aconsolau. (i als tristos
aconsolau)
Molt fornida la hi han dada
la jove al Pitarell (la jove al
Pitarell)
molt fornida la hi han dada
tant al jove com al vell. (tant al jove
com al vell)
Corrandes d’en Carolino
Trobem
el seu origen en Josep Casadevall “Carolino”, de Folgueroles (Osona). Aquestes
corrandes tenen una estruc-tura musical de dues frases seguides a cada estrofa
i una estructura lírica de quatre versos. La rima, consonant o assonant, ha de
ser entre el segon i el quart vers de cada estrofa. La tornada, que canta el
cor de cantadors després de cada estrofa per donar temps a preparar la següent:
Les corrandes que ara canto
en són per un casament,
per ajudar la parella
a pair bé el sagrament.
Cor:
Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella,
oidà, oidà per poder fer un berenar.
Que cantem unes corrandes
ara m’acaben de dir
diu que és la millor recepta
per poder el dinar pair.
Cor:
Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella,
oidà, oidà per poder fer un berenar.
Garrotin
Consta
d’una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a
mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb
l’únic objectiu de divertir a la gent que l’escolta.
En l’anomenat Garrotin de Lleida la
tornada sol ser, tot i que amb petites variacions:
Al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.
La
tornada és una estrofa de quatre versos que solen rimar només el segon i el
quart. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a
preparar-se el següent:
Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.
La Jota
Aquest es un estil d’improvisació encara vigent, i molt, al Baix
Ebre i el Montsià. Actualment es canten estrofes de sis versos, i sembla que
aquesta va ser una innovació força recent del cantador rapitenc Perot. La rima
assonant hi és perfectament permesa. Els versos senars poden ser lliures. Hi ha
cantadors que fan els sis versos diferents, n’hi ha que repeteixen en tercer i
el quart, etc. Cada cantador té el seu estil. De l’aspecte musical, el més
destacat és que cal cantar amb veu potent i aguda, per ajustar-se al volum i la
tonalitat bàsica dels instruments de la rondalla.
Un
exemple de Quico el Cèlio:
Surt de seguida, Cinteta,
surt de seguida al balcó,
si no vols que face a trossos
les cordes del guitarró,
si no vols que face a trossos
les cordes del guitarró.
O bé tal com ho feia Lo Canalero:
Que perdòniga la gent
de lo que jo puga cantar
que estem en la democràcia
tots tenim dret a parlar
cada u fem comentari
del món del modo que va.
Dòmine
És una quarteta
com les altres però al final de cada vers el cor canta ”Dòmine” donant temps al
cantador a pensar el següent, i acaba amb el cor cantant una estrofa de
”dòmines”.
El dimoni li sotia - Cor: dòmine
-
En forma de ca llebrer - dòmine -
Dient-li com ell sabia - dòmine -
Jo som el senyor Llabrés
Cor:
Dòmine, dòmine,
Dòmine, dòmine.
Altres
Hi ha altes composicions, més complexes i virtuoses, com la Glosa Balear, el Cant
d’Estil Valencià, Les albaes, les cançons de pandero, cançons de simbomba... O
fins i tot el Rap portat dels Estats Units, com podeu veure al següent vídeo:
