dimarts, 29 de gener del 2013

Més cançó improvisada a Reus



L’octubre passat us explicava que mentre s’estava fent la sobretaula de cant improvisat al Casal Despertaferro, amb la participació dels cantadors Christian, Ferriol i Laia del Cor de carxofa, un activista pel-roig ben conegut de la ciutat, en ple èxtasi glosador, va exclamar: ”Aquesta és la nostra cultura! La que ens havien volgut amagar! Els catalans també tenim salero!”. Doncs aquest divendres teniu l’oportunitat de comprovar-ho in situ si tenim salero o no. Al Casal Despertaferro, en el marc del Cantaval, torna a haver-hi una nit de sopar i cants improvisats amb gràcia, humor, músicalitat, art, ironia, reivindicació, crítica... Si voleu comprovar-ho passeu-vos per la Taverna Despertaferro a apuntar-s’hi.

Seguiu llegint si voleu saber de què va això de la cançó improvisada...

De cançó improvisada n’hi ha de moltes maneres. Tot i que és més fàcil cantar-la que explicar-la, miro de detallar-vos alguns palsque potser cantarem:



La nyacra

És molt participativa, ja que tothom pot fer de cor. Aquest repeteix el tercer vers de cada estrofa. S’organitza en estrofes de quatre versos, que acaben amb una tornada. Com gairebé totes els tipus de glosa, els versos parells de cada estrofa rimen i tots tenen set síl·labes.

Viu la vida que és gratis

no escura la butxaca,

més val que l’aprofitis (cor: més val que l’aprofitis)

i deixis la teva marca.

Tra la ra là la ra la...

Abans però de marxar

jo, de cor, vull agrair

tan sols la vostra presència (cor: tan sols la vostra presència)

en l’ara, el demà i ahir.

tra la ra là la ra la


Perdiueta




Cobla de quatre versos amb assonància o consonància dels parells. El públic present repeteix el que canta el glosador o la glosadora cada dos versos. Aquesta repetició dóna temps al glosador o glosadora per acabar de perfeccionar els versos següents. No té tornada. No hi ha cap tonalitat fixa determinada per la tradició.

Perdiuta novelleta
que a la muntanya cantau (que a la muntanya cantau)
baixeu a la terra plana
i als tristos aconsolau. (i als tristos aconsolau)


Molt fornida la hi han dada
la jove al Pitarell (la jove al Pitarell)
molt fornida la hi han dada
tant al jove com al vell. (tant al jove com al vell)



Corrandes d’en Carolino

Trobem el seu origen en Josep Casadevall “Carolino”, de Folgueroles (Osona). Aquestes corrandes tenen una estruc-tura musical de dues frases seguides a cada estrofa i una estructura lírica de quatre versos. La rima, consonant o assonant, ha de ser entre el segon i el quart vers de cada estrofa. La tornada, que canta el cor de cantadors després de cada estrofa per donar temps a preparar la següent:

Les corrandes que ara canto

en són per un casament,

per ajudar la parella

a pair bé el sagrament.


Cor:


Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella,
oidà, oidà per poder fer un berenar.


Que cantem unes corrandes
ara m’acaben de dir
diu que és la millor recepta
per poder el dinar pair.
 Cor:
Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella,
oidà, oidà per poder fer un berenar.


Garrotin

Consta d’una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l’únic objectiu de divertir a la gent que l’escolta.

En l’anomenat Garrotin de Lleida la tornada sol ser, tot i que amb petites variacions:

Al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada és una estrofa de quatre versos que solen rimar només el segon i el quart. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent:

Jo tenia una amigueta

amb un do molt especial

cada cop que veia un noi

li feia aixecar el pardal.


La Jota

Aquest es un estil d’improvisació encara vigent, i molt, al Baix Ebre i el Montsià. Actualment es canten estrofes de sis versos, i sembla que aquesta va ser una innovació força recent del cantador rapitenc Perot. La rima assonant hi és perfectament permesa. Els versos senars poden ser lliures. Hi ha cantadors que fan els sis versos diferents, n’hi ha que repeteixen en tercer i el quart, etc. Cada cantador té el seu estil. De l’aspecte musical, el més destacat és que cal cantar amb veu potent i aguda, per ajustar-se al volum i la tonalitat bàsica dels instruments de la rondalla.




Un exemple de Quico el Cèlio:


Surt de seguida, Cinteta,

surt de seguida al balcó,

si no vols que face a trossos

les cordes del guitarró,

si no vols que face a trossos

les cordes del guitarró.


O bé tal com ho feia Lo Canalero:


Que perdòniga la gent

de lo que jo puga cantar

que estem en la democràcia

tots tenim dret a parlar

cada u fem comentari

del món del modo que va.



Dòmine

És una quarteta com les altres però al final de cada vers el cor canta ”Dòmine” donant temps al cantador a pensar el següent, i acaba amb el cor cantant una estrofa de ”dòmines”.

El dimoni li sotia - Cor: dòmine -

En forma de ca llebrer - dòmine -

Dient-li com ell sabia - dòmine -

Jo som el senyor Llabrés

Cor:

Dòmine, dòmine,

Dòmine, dòmine.



Altres


Hi ha altes composicions, més complexes i virtuoses, com la Glosa Balear, el Cant d’Estil Valencià, Les albaes, les cançons de pandero, cançons de simbomba... O fins i tot el Rap portat dels Estats Units, com podeu veure al següent vídeo:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada