Han
passat cinc anys des que vaig parlar del Cós. Va haver-hi un intent de
recuperació que va acabar desembocant en els Cóssos, que més que ser el Cós
pròpiament dit, va esdevenir les també tradicionals cucanyes que es feien i es
fan per Sant Pere.
A això del cós, Antoni de Bofarull al llibre Costums que’s
perden del 1880 li dedica un capítol sencer, i en diu: ”Aquesta paraula es
contracció de una altra antiga que explíca més, cors, y que té l mateix
significat que una castellana an tiquada en una de sas acepcions coso, pus las
dos volen dir cursó carrera, es dir, cosa de córrer”.
Això mateix, una cursa, com tantes se
m’estan posat de moda darrerament. Bofarull ens descriu la cursa i ens explica els premis que rebien els guanyadors:
Imatge extreta de 1.000 imatges de la
història de Reus d’Albert Arnavat
”los que en aquell volen péndrer part, acuden al punt de
ahont se parteix, punt ahont se guardan reunits, y alguns ostentantse en
perxas, tots los premis ab que han de ser gradualment recompensats los que
primers tornen allí de ahont han sor t, y són los tals premis, generalment
segons costum, una badella ( [...] un moltó, un parell de pollastres o
gallinas, una coca y finalment... unas sebas! junt ab las que, a vegadas, hi va
l’accéssit de un porró de vi.”
I
tot i que no ho explicita directament, podem imaginar que la sortida i
l’arribada era la plaça
Mercadal ja que ”tornavan á entrar en la plassa ó en lo
lloch ahont hi havia ’l cap del còs, es á dir, allí ahont s’havia comensat”. De
fet la fotografia que va sor r publicada al llibre 1.000 imatges de la història
de Reus d’Albert Arnavat, veiem el Cós al seu pas pel Mercadal. Un document
excepcional, per cert, ben poques vegades s’han trobat imatges d’elements
patrimonials desapareguts.
Tampoc
ho diu, però pel que explica Bofarull podem deduir que la cursa no era curta,
sinó que devia tenir mitja distància, ja que explica la tàctica del ”célebre
Berruga”, que devia ser el guanyador habitual, i que deixava que els altres
corredors prenguessin la inicia va i ell ”no’s llensava ab furia al pendrer la
envestida” i quan cap al les darreries del cós aquests ”treyan un palm de
llengua” el Berruga feia un canvi de ritme ”donava una apretada” i els vencia.
Val a dir que devia ser un acte molt popular, tant per la
gernació que es veu a la fotografia com per la descripció de Bofarull del
guanyador: ”sent la aparició del primer vencedor un truinfo sino com lo de
Céssar entrant en Roma, al ménos com lo de un gran gladiador ó áuriga [...] pus
era saludat ab un crit unánnime y ab un repicament de mans universal”.
A Banda de Bofarull, trobem altres referències al Cós de
Sant Pere, en una acta del
municipal de 1756 es descriuen «las festas que feyan los barris a las Capellas
de los respectius portals, y casi tots los demés carrés, a las que, casi sens
altre concistència de tals, que la del nom, també prac caven, més pròpiament
eran diver ments humans que no dedicació y consegració de cultos als sants;
puix lo que merament concis an era [...] fer sorteigs, o cossos, de xics i
grans, ab premis de pollastres, gallinas y anyells, que, per haver de córrer
aquells del tot desnusos, y estos ben poch ves ts, no deixan de ocasionar algun
escàndol y profanitat.»
Al Diari de Tarragona de 24 de
juny de 1868 explica que pel dia de Sant Pere: ”Las fiestas empiezan realmente
el dia 28, en el cual se distribuirán a los pobres de aquella ciudad un crecido
número de raciones de pan, arroz y carne para que se alimenten en los tres dias
de la fes vidad. [...] El 29 será la fiesta religiosa en la parroquial de San
Pedro con o cio solemue y panegírico, habiendo después corrida de Cos, juegos
de cucaña, bailes y iluminaciones, teniendo lugar á las 6 y media de la tarde
la procesión del patrono San Pedro”.
També al Diari de Tarragona del 17/03/1876 explica que en
les festes que es preparaven per a celebrar el final de la tercera Guerra Carlina
es faria: ”Al medio dia tendrá efecto una corrida de hombres, llamada «cós,»
cuyos premios serán opoítunamente designados; y las torres y «Xiquels de
Valls,» demostrarán su maestría en su di cil come do”.
I
al Diari de Tarragona el 07/08/1863 per unes fetes d'agost: ”Mas no cias sobre
las fiestas del próximo domingo.— Aguardando la inserción del programa, nos an
cipamos á comunicar lo que acerca de estas fiestas hemos averiguado. Parece que
habrá juegos de sor ja, cós, repar ción de cocas, fuegos ar ficiales, músicas,
bailes, adorno é iluminación de calles y gran función en el Euterpe”.
Etcètera etcètera...
Això del Cós no çés res d’estrany ni d’exòtic. Una cursa a
peu com tantes i tantes n’hi ha, només que durant unes dècades aquest Cós va
estar situat per la Festa
Major de Sant Pere com un dels actes centrals d’aquesta
festa.
