dimecres, 27 de febrer del 2013

La primera -suposada- vida de Claire Danes





Claire Danes és la protagonista de absoluta de Homeland, la sèrie que actualment arrassa en críítica i en públic. Claire Danes no ha sor t del no res, als quinze anys ja va guanyar un Globus d’or per My so-called life, la millor sèrie que s’ha fet mai sobre adolescents. Tot i que... siguem sincers, una sèrie d’adolescents, per bona que sigui, mai és una excel·lent sèrie.

My so-called life, la van passar al canal 33 amb el nom de Si això és vida!. Una sèrie que donada la  tirada que té aquesta actriu, actualment carregada de premis, potser podrien reposar. Mirar-la no és una pèrdua de temps en absolut. És fort veure que una bona actriu neix, més que no es fa. Claire Danes que ara és fantàstica ja era molt bona als catorze anys. A banda d’això la sèrie té un molt bon guió i uns correctes secundaris. Aquesta sèrie era l’an -Beverly Hills, 90210 Sensacíon de vivir i així li va anar.


My so-called life retrata amb un realisme fotogràfic la vida dels adolescents, i per ser més precisos, la vida del adolescents post Generació X, de la primera meitat dels norantes. Les robes grunges, les noies vestides de la manera més antifemenina de la història i els nois amb indumentària de cantant de rock. Aquesta sèrie retrata tant bé aquella època que fins i tot el protagonista masculí de la sèrie, Jordan Catalano (Jared Leto), va donar nom a la recentment batejada generació dels que vam néixer entre el 1977 i el 1981.

Homosexualitat amagada, armes a l’ins tut, alcoholisme, fracàs escolar, immaduresa... Uns temes i un tractament que superava l’esquema clàssic de sèrie per a adolescents, de fet, la majoria de temes quedaven oberts, no hi havia la Gran Solució, ni el tancament defini u de la problemà ca, ni la sentència que revelava la veritat. Com a la vida real, els problemes arriben per a instal·lar-s’hi. De fet la sèrie tracta sobre aquests problemes i la seva no-resolució. Fins i tot a l’episodi 12 fa servir el sonet 130 de Shakespeare per a definir-se com el que és: una imperfecció que es fa estimar.


Els personatges tampoc eren cap meravella, la protagonista era una cagadubtes que es comportava com una escal-fabraguetes amb Brian (Devon Gumemersall) el nerd calçasses del seu barri. El protagonista masculí, Jordan Catalano era el xic guapo amb molt de múscul i poca matèria gris, però lluny de l’estereotip, es descobreix que tenia un greu problema d’aprenentatge que cap professor de l’instititut s’havia preocupat per a descobrir ni per a tractar. També hi ha una filla d’una família desestructurada que és addicta a tot, un gay que no surt de l’armari com ningú ho feia als 90, una nena pija i estudiosa que folla com el gall de la Passió, uns pares desconcertats, els quals ella porta els pantalons i ell -al las!- està a l’atur...

Tot plegat massa poc dirigit al públic adolescent, i amb massa temes adolescents perquè en aquella època pugués interessar al públic adult. Va ser cancel·lada a la primera temporada. Tot i tenir excel·lents crítiques, l’audiència era baixa. Però sembla que el que va fer que aquesta sèrie es tanqués definitivament va ser que la intensa intepretació de Claire Danes va estar a punt de fer-la petar. Ella, amb molt bon criteri, va dir que ja n’havia tingut prou. Amb tot això aquesta bona sèrie va acabar massa prematurament, però la va convertir en una sèrie de culte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada