diumenge, 29 de setembre del 2013

Marc Recha, petit Indi


El cinema de Recha és gairebé autobiogràfic. Parla d’ell, de coses que li han passat a ell, i de com ell veu les coses. I a mi què m’importa ell, podríem pensar? Doncs que fet i fet tots som fet del mateix fang, i pa m i riem per coses ben semblants. I això ho filma Recha. Recha no ens mostra persones fent coses, sinó com les persones fan les coses, i a vegades et veus retratat en escenes molt concretes que et claven una punyalada dins de les entranyes, que et remouen totes les freixures i t’escanyen.


Els paisatges també tenen papers protagonistes a les pel·lícules de Recha. Hi ha gent que es posa negra veient els inacabables plans de muntanyes o rius. Si tens clar que no estàs veien una pel·lícula d’acció potser t’adones que Recha es fixa en els silenciosos coprotagonistes de les nostres vides. Per aquest mo u Marc Recha fa pel·lícules que te les emportes posades, com carregat portes el paisatge que fa de decorat de les nostres vides.


La darrera pel·lícula, Petit indi, és un retrat dels barris treballadors es el més semblant a la vida real que he vist mai, la delinqüència hi és, però passatgera; el que hi ha és la digna lluita per la supervivència i les pe tes alegries com els concursos de caderneres. Petit indi ens mostra amb tot detall el pas de nen a home d’un adolescent d’aquests barris, la seva pèrdua d’innocència i el seu embru ment. Una faula emmarcada en una Barcelona rural que Recha ha sabut trobar.
En tot cas, han passat massa anys sense noves pel·lícules de Recha.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada