diumenge, 12 de gener del 2014

Breaking bad, tota


Abans que s’acabés ja la vaig posar com una de les quatre millors sèries que he vist. El final ha estat a l’alçada, lògic però també amb ingredients de sorpresa. Costa parlar d’aquesta sèrie sense desvetllar cap secret però ho intento. Molta gent diu que no la veu perquè no pot suportar la tristesa de la primera temporada. Certament és llastimós veure un bon home tocar de la mort i la misèria. Però pitjor són les següents, quan aquest home utilitza la seva arma més mor fera per a sobreviure: la intel·ligència sense escrúpols.

Ja ho deia Manuel de Pedrolo als seus dietaris: a més intel·ligència, més maldat. I el protagonista, Walter White, a cada capítol demostra tenir una intel·ligència fora de mida. Ens fa pena la primera temporada, però a la darrera temporada ens adonem que quan va salvar la situació i vam respirar alleujats, ho va fer a costa de vendre’s l’ànima i naltros ho vam trobar bé. ”La situació millora a par r de la segona” diem. No, no millora, moralment empitjora, i a la darrera els guionistes ens mostren el preu de vendre’s l’ànima per temps i diners.


El guió i els dos actors protagonistes són de Matrícula d’Honor. Albuquerque i els seus polsosos contorns de New Mexico són un altre protagonista notable. Els secundaris també són excel·lents. En definitiva, una sèrie monumental, en la que cada episodi és bo per si sol, i el resultat global una fantàstica lliçó de vida per a adults.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada