dimecres, 26 de febrer del 2014

Les capitals de comarca són pobles, per bé o per mal (2014-02-26 18:03)



No ens funcionava la TV, ens pensàvem que havia estat el fort vent que va bufar. Vam avisar el tècnic. Vam pujar al terrat a veure la nostra antena. Aquesta està en una paret mitgera, de la cas ad’un veí. La meva àvia fa 50 anys va pagar a la veïna de llavors per posar l’antena en aquesta paret i fins enguany cap problema. El tècnic s’ho va mirar i va sentenciar que ens havien tallat el cable i que algú havia posat un nou receptor a l’antena. 

He anat a veure la veïna, i per interfon d’aquests que tenen càmera no m’ha deixat passar, m’ha tractat de mentider quan li he dit que l’antena l’havíem col·locat la meva família, i m’ha engegat a la merda envalentonada per l’anonimat. Com que Reus, com la majoria de capitals de comarca, és un poble, en mitja hora sabíem que la propietària de la casa té una coneguda botiga a Reus, i que la ”simpàtica” tallacables és la filla que també treballa en aquesta botiga.

Ens vam plantar a la botiga, la filla quan ens va veure es va fer de la mida del Patufet. La mare va dissimular tan com va poder fent com qui baixa de la Mussara, fins que la filla va acabar confessant i demanant-nos disculpes, suposo que més que res perquè l’escàndol que estàvem provocant a la botiga no anés a més. Com que d’aquest personal no en vull saber res més, m’he entès amb una altra veïna que m’ha deixat instal·lar a la seva antena, i a par r d’ara sempre comprarem a la competència, perquè per més INRI, érem clients de la botiga.

Aquesta història és perquè encara que no ens ho sembli, en una ciutat de 100.000 habitants tothom es coneix. Això a mi em va anar bé, almenys per desfogar-me. Però a vegades això no és tan bo. Això ens explica a la NW d’aquest mes la Júlia Pérez, una ballarina que ha hagut d’emigrar a Madrid perquè aquí tothom la coneixia com la filla de l’anterior Alcalde. Jo l’havia vist ballar el Ball de Valencians i ho feia de meravella, però per molt bé que ho fes, aquí sempre portaria l’etiqueta de Filla d’Alcalde.

Ser com un poble té coses bones i dolentes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada