dissabte, 21 de febrer del 2015

Bufanaga



Semblava com una obligació, o bé una necessitat, que el primer teatre que es trepitgés després de la mort del Jaume Amenós fos el Bràvium. Com una mena d’homenatge pràctic, el teló s’ha de tornar a obrir per tal que els esforços no s’hagin perdut.

L’espectacle escollit va ser Bufanaga, un monòleg de la inclassificable actriu reusenca Núria Pellisa. La Pellisa és una actriu especialitzada en teatre de carrer, que ha treballat en companyies internacionals fent animacions de carrer pels cinc continents amb la companyia segarrenca Fadunito, per aquest motiu fer un monòleg de gairebé una hora, per molt estripat que fos, era un repte ben complicat. De fet aquesta Bufanaga, que vol dir pastanaga borda, ja va ser entrenada el 2012 però ha estat repensada, refeta i reestrenada  per tal d’obtenir l’èxit de públic i d’aplaudiments que va tenir al Bràvium. Quan assisteixes a un monòleg sempre pateixes que no hi hagi daltabaixos dramatúrgics, escènics, de direcció... Moments que l’obra s’estampi a terra i l’actor hagi de fer mans i mànigues per a remuntar-la, però aquest no és el cas. Bufanaga és un espectacle prou rodó per estar fet de retalls i d’estrips, gags humorístics ens retraten els diferents estats d’ànim d’una noia que espera una trucada del seu amant. Per matar el temps el personatge recorda alguns episodis de la seva infantesa i adolescència com el poema de Nadal, les colònies d’estiu o una visita al Zoo i amb aquesta excusa l’actriu pot jugar amb diferents registres teatrals i diferents gèneres. De fet s’hi nota la mà en la direcció de dos actors de la nostra ciutat que passen per un moment dolç, d’una banda l’Ester Cort, que va ser portada d’aquesta revista el mes passat, i de l’altra Pau Ferran, que aquest gener ha estrenat la seva participació a Kukurota, un programa de divulgació per a infants del Canal Super 3.  
Una nit més de teatre a Reus, una nit més al Bràvium, a veure teatre senzill i directe com sempre s’ha caracteritzat aquesta sala. Sense grans embolats, ni grans estructures. Picant pedra. Obrint llums i teló cap de setmana sí, i cap de setmana també.

Publicat a la NW de febrer de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada