dilluns, 23 de maig del 2016

Una història d’aiguardent, anunci patrocinat



Després del suggerent article sobre bacanals de la Meritxell Blay en aquesta secció, els meus instints es distreuen de segregar momentàniament verí i es vinclen en plaers més organolèptics com l’aiguardent. Perdoneu la xapa, però us explicaré la història de la meva família amb l’aiguardent. Com que això de l’Internet és fútil i inconstant, sabeu prou bé que quan us canseu teniu l’aspa vermella a dalt a la dreta, o el cercle vermell a l’esquerra si sou més afortunats.

Bona part de la meva família ve d’Almoster, des de les primeres planes dels llibres parroquials que he trobat personal que sense posar-li cara em són família, i que patien les misèries i penalitats d’una època sense vacunes ni plaguicides. No sé com, uns d’aquests van fer calers i van adquirir el que se’n va dir el Quarter del Sud, un casalici en el pati del qual tenien olles que destil·laven aiguardent a l’època que Reus era la segona ciutat de Catalunya. Aquest país ha estat construït pels cabalers i no pels hereus, per això un segon fill va baixar a Reus i amb la legítima va establir una fàbrica d’aiguardents i sifons, Aiguardents Antonio Vergés, amb la qual va fer la primera pela, mentre que el Quarter del Sud s’esllanguia en una licorosa decadència.

Aqueta casa d’aiguardents no va ser de les més importants, ni se n’havia escrit una sola ratlla fins al moment, com tants comerços familiars petits que sols deixen alguna esgarrapada a la memòria, però que havien estat la base de l’economia catalana. De fet desconec si tenien olla per destil·lar, el que sí que feien era l’aromatització i l’embotellament per exportar. L’hereu, acordionista, home de teatre i amant del foot-ball se’n va anar prematurament a l’altre barri per una malaltia fàcilment tractable a l’actualitat, i el cabaler es va emmerdar en política. Amb la Guerra Civil tot se’n va anar a norris. Quan dos s’esbatussen, acostuma a rebre el tercer que va amb matisos i no amb un garrot més gros.

Abaixades les persianes, l’especulació immobiliària va convertir la fàbrica de Reus i el Quarter del Sud en anodins habitatges i tot estava ja preparat per ser esborrat de la memòria. Però encara no està tot liquidat, i quan en algun restaurantot algun cambrer t’ofereix un Chupito de orujo en haver acabat la teca, amb el posat de qui ens està revelant el misteri de la vida, i no pas oferint un licor d’ínfima qualitat, un recorda que a Reus s’hi va fer aiguardent, i que potser, potser, havia estat millor que aquest líquid portat de contraban des de Galícia. En fi, que tot això ha estat un llarg pròleg per anunciar que a Reus, en el marc de la Reus Viu el Vi, es farà un curs adreçat a nostàlgics o a interessats per les begudes espirituoses. L'impartirà Joan Carbó, enginyer agrícola per la UPC i màster en enologia, que també és responsable del projecte de recuperació de begudes espirituoses del Celler de Can Roca. A més, s'emmarca en el conjunt d'activitats de difusió que realitza Carbó per donar a conèixer el Manifest de la ratafia. L'objectiu del taller serà augmentar el coneixement general sobre la cultura de l'aiguardent a Catalunya, que està vivint una pèrdua en les formes de consum i l'elaboració de les begudes, allò què dèiem. El taller serà el dimecres 25 de maig, apunteu-vos-hi i hi farem el got.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada