dissabte, 25 de juny del 2016

Gascons


Als segles XVI i XVII milers d’immigrants gascons, ara en diríem occitans o francesos, van repoblar bona part d’una Catalunya que estava mig buida per guerres i pestes. S’han fet llistats de cognoms d’origen gascó, i sorprenen perquè tots són molt comuns i familiars. Ara bé, mirant fogatges anteriors a aquesta immigració massiva trobem que aquests cognoms ja existien al país. Què va passar? Els gascons van adaptar els seus noms i cognoms als del país fins a confondre-s’hi. Els gascons van decidir no ser-ho. La identitat, aquest és tema de Ser-ho o no, l’obra que Josep Maria Flotats va presentar al Fortuny la darrera nit de maig. Si l’entradeta dels gascons pot semblar absurda, no ho eren menys les converses entre els dos personatges que es trobaven en una escala. Com un Tot esperant Godot contemporani, els dos protagonistes anaven i venien sense solta i quan es trobaven creuaven llances dialèctiques sobre la identitat, en aquest cas jueva, del personatge que interpretava Flotats.

Flotats i Arnau Puig, aquest tornava prou bé les pilotes del mestre, ens van conduir a una llarga reflexió sobre “Ser-ho o no”: acceptar una identitat per tenir una forma de veure el món i viure la vida, tot acceptant les absurditats que pressuposa una identitat, o bé desentendre’s de tot, i per passiva agafar la identitat de la massa. Tot plegat ens ho presentaven amb uns tocs d’humor àcid i absurd, si no, no s’hauria aguantat.
Però Flotats és un mestre, i com a tal sap que el públic no deix de ser un nen que li agrada que sempre li expliquin el mateix conte. Se’n guarda prou de repetir-se, però sí que ens dóna allò que volem i esperem. La primer part era una pugna dialèctica àgil i intel·ligent, talment com va fer a Per un sí o per un no amb Juanjo Puigcorbé, i la segona part un llarg monòleg preparat per al lluïment com va ser l’adaptació dels textos de Josep Pla a Ara que els ametllers ja estan batuts.


Tots encantats, com si tornant a veure Flotats haguéssim pogut retenir la vida als anys 80, com si la seva cadència verbal ens fes immortals fins al darrer mutis. Aconseguir això només ho fan els més grans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada