dijous, 21 de setembre del 2017

La festa és de tots



A la contraportada del Diari de Tarragona del l’infaust 20 de setembre el periodista Jordi Cabré posava en dubte que els grups festius poguessin expressar lliurement les seves opinions durant la Festa Major. És més, fins i tot posava damunt la taula el fet que els balls satírics de Dames i Vells i dels Diables haguessin de parlar de l’actualitat en els seus versots. Aquest discurs no és nou, cíclicament els grups polítics de Ciutadans surten amb el ciri trencat que Nos han robado la fiesta o que La fiesta es de todos, quan de fet qui manifesta aquestes coses, amb anteriotritat al seu càrrec, mai se li havia vist el pèl a les festes, ni com a actuant ni com a espectador. Si no podem parlar de política, ni de democràcia, ni de llibertats per la Festa Major, quan ho podem fer?

Les festes són una de les formes d’expressió de les cultures, és un dels llenguatges que tenen els pobles per a identificar-se i poder-se reconèixer. Les festes són un espai de trobada i de trencar al rutina diària que ens té centrats en els lògics cercles de feina i  família. Les festes són un diàleg entre ciutadans i tenen el seu codi complex i forjat amb els anys, si a aquest diàleg li castrem els continguts, quin sentit té?

Si vols veure el ball de Dames i Vells de Tarragona actualment has de fer gairebé un parell d’hores d’espera. Aquest Dames i vells mostra la seva versió més càustica i àcida sobre la realitat social. Si Dames i Vells no pogués fer sàtira política i es dediqués a parlar de les formes dels núvols no els aniria a veure ni la família. La desubstanciació dels continguts de la festa és el pas previ a la seva desaparició, això volem?

Per altra banda també sobta que amb base a una interpretació peregrina de l’eslògan  La festa és de tots és persegueixi la llibertat d’expressió, la llibertat de poder dir expressar, i a més de forma artística, aquelles inquietuds que poden preocupar a una part de la comunitat. La llibertat d’expressió es basa en el respecte al desacord, aquí hi ha el punt de tot plegat, que manca respecte al desacord ja que la cultura política de cadascú és la que és.

Precisament, en aquests dies convulsos, el que no s'entendria és que la festa no fos un mirall de la societat. Al moment que la festa es desentengui de la societat i això ja va passar a començaments del XX, les formes tradicionals de festa deixarien de tenir sentit i la gent se'n donaria vergonya de sortir al carrer vestida de forma estrafolària i fer segons què a segons quina edat.

Però una cosa és veritat: La festa és de tots. Tots podem ser participants i actuants de la festa, i com a tals, expressar el que ens sembla. Però per certes bandes no hi ha cap interès a participar ni en fer viure la festa, només se’n parla per a emmordassar-la, precisament perquè com que la festa és de totsfa por aquesta transversalitat . Quan la festa era de tots, i em remeto al simple expositor de Coros y danzas, la festa no interessava a ningú.

L’argument que hem de reprimir la llibertat d’expressió perquè la festa és de tots és simplista, però la repetició d’eslògans pot acabar inoculant les idees en algunes persones. Girem la truita: us imagineu que algú digués que per Setmana Santa no es parli de religió perquè la festa és de tots

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada