diumenge, 23 de març del 2014

Ginesta



Floreix de maig a juliol, un periode durant el qual molts aprofiten per u litzar les flors com a guarniment casolà. Ara bé, el periode de màxim esplendor i de floració de la ginesta coincideix amb bona part de les festes de maig que tenen les flors com a element central i, especialment, amb la festivitat de Corpus Chris , amb qui sempre ha estat relacionada




La ginesta és ja present en algunes festes de maig, com a les Festes de la Santa Creu, on en algunes poblacions és uti  litzada per a guarnir les creus de terme. També se’n pot trobar a la Fira de Sant Ponç, l’11 de maig, en alguna de les múl ples fires de plantes i herbes remeieres que es fan arreu del país. La ginesta es pot u litzar com a guarniment de la llar i per això, en nombrosos romiatges i aplecs populars a ermites d’entre maig i juny, com el romiatge de sant Antoni de Pàdua d’Ulldemolins, es fan ramells de diverses herbes que també contenen aquesta planta i que els parcipants s’enduen a casa.

Durant la dictadura franquista la ginesta es barrejava amb roselles vermelles per pintar les ca fes de flors del Corpus amb els colors de la bandera catalana.

Es considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixeca-ment del poble català contra l’opressió de la monarquia espanyola.
La llegenda relata que en 1128, Geoffroy V, anomenat “el bell”, compte de Anjou i de Maine, cavalcava en una landa pròxima a Mans, quan se l’hi va aparèixer un unicorn amb el cap de dona i ves t amb un mantó d’or en mig de un camp de ginesta. Impressionat per aquesta aparició va decidir fer d’aquesta planta el seu emblema i plantar-la en totes les seves propietats, aquest es l’origen del nom “Plantagenêt”.


”La Ginesta”


La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la   sora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n’ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l’he  nguda lligada

m’he girat de cara al mar...

M’he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

Joan Maragall


Catalunya fa olor de ginesta


Floriu, floriu, ginesteres,

dalt dels monts, davant del mar,

enceneu’se com fogueres

al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes

ja flamegen dalt del cim:

son les flames sobiranes

d’aquell foc que tots tenim.

Per la costa, a grans esteses,

tot el ginestar fa llum:

les candeles són enceses,

totes flaire i sense fum;

una llum que llença flaire

des dels monts avall del mar,

i de l’aire en fa el nostre aire

que és tan bo de respirar.

En la flor de la ginesta

Catalunya m’ha parlat;

m’ha parlat de la gran festa

de la nostra llibertat.


Jaume Vidal Alcover,








Inici de càntic en el temple

Ara digueu: ”La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i amb ell, les males herbes.”

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l’alba

ens ha trigat, com és llarg d’esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d’accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: ”Nosaltes escoltem

les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.

Ara digueu: ”Ens man ndrem fidels

per sempre més al servei d’aquest poble”.


Salvador Espriu






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada