dimecres, 4 d’abril del 2018

ELEMENTS PERDUTS DE LA FESTA MAJOR

Vist l'interès latent de diverses colles de continuar recuperant patrimoni festiu reusenc, faig un petit resum d'articles que he anat publicant.

BALLS PARLATS:
Un gran nombre de balls parlats han sortit per les festes reusenques, val a dir que no van sortir tots alhora, o sigui que segurament els balls eren peces de repertori que les diverses colles devien anar alternant.

Ball de Serrallonga
Sabem que a Reus va sortir de 1865 a 1892, no en sabem gaire cosa, però no devia ser gaire diferent del de Montblanc que, diu Violant i Simorra que el nombre de representants era de divuit o vint, tots vestits de l'època en què passa l'acció, basada en alguns passatges de la vida d'aquest famós bandoler. Durava un quart d'hora ben complert . Era molt moguda i sorollosa, car hi havia engegada de trabucs. A Reus tenim l'entremès dels Trabucaires o ball de Pere Joan Barceló que s'hi podria semblar, però que no és un ball parlat, donat que no hi ha acció dramàtica. Així doncs si es recuperés el Serrallonga reusenc, aquest hauria de primar la vessant teatral sobre la pirotècnica.
Ball de Serrallonga de Vilafranca


Ball de Sant Antoni
El ball de Sant Antoni representa la vida del sant i les temptacions al qual el sotmeten les diables. Va sortir el 1833 per les Solemnitats de Misericòrdia i possiblement també per la festa de Sant Antoni. No tenim el text reusenc, però sí el de Maspujols i no devien diferir massa un de l'altre. Els diable vol temptar al sant amb diferents pecats, però finalment és derrotat. per la virtut. Diversos pobles de l'Ebre (vídeo d'Horta) i el Matarranya mantenen diverses modalitats d'aquest ball i és molt celebrada l'escena en la qual la luxúria, interpretada per un home transvestit, intenta fer pecar el sant. Aquí vídeo del ball de Maspujols. Com veureu, no es confondria amb l'existent ball de Sant Miquel, donat que té més importància les paròdies de les temptacions dels diables, que no pas la pirotècnia d'aquests. A més, Amades explica que a Reus, per lligar escena i escena públic i actors cantaven part dels goigs com a música d'enllaç entre escenes.

Ball de Sant Antoni de Maspujols


Ball de la Sebastiana del Castillo
És la història de la rebel·lió d’una dona contra els seus pares per no deixar-la casar amb el jove que estimava, assassinant els pares, el seu estimat i els germans. Una obra terrible de morts i càstig. La Sebastiana cavalcava un cavallet i disparava un trabuc, així com altres personatges del ball també anaven armats. A Reus en tenim constància que es va ballar el 1850.
Aquí en podeu trobar molta informació, i aquí el text.

Ball de la Rosaura


L'argument del ball sembla que està inspirat en un fet històric ocorregut a Trujillo. Sembla que un fadrí va seduir amb engany una donzella, la Rosaura, i que la raptar amb l'ajuda d'un cosí. La van dur a un bosc i allà la van violar, la van lligar a un arbre completament nua i van fugir. Després la va trobar un caçador, la va conduir a casa seva i més tard la noia va entrar de monja en un convent i els violadors van ser ajusticiats. Aquesta història va ser molt popular a Reus i se'n va editar una versió feta per Francesc Torné i Domingo i representada cada any per la festa major, segons Bofarull
Ball de la Rosaura de Cambrils



Ball de Bertoldo


Amades diu que s'havia representat com a ball parlat pels carrers de Reus la comèdia d'aquest espavilat pagès italià. Al Carnaval de San Giovanni de Persiceto, el personatge de Bertoldo i la seva família són icònics.
Bertoldo Persicetano

Ball de Colom

Diu Amades que aquest ball hi sortien diversos personatges: el navegant, tres personatges que portaven caravel·les com el ball de galeres, uns indis amb plomes que feien facècies, uns savis que discutien a Colom el mèrit de la seva empresa i es produïa el celebre episodi de l'ou i finalment es detenia a Colom davant de la indignació del públic.

Ball de Criades
Una farsa entre criades i mestresses, representades per homes, i de caire satíric. Es conserven dos textos que podrien haver estat representats en aquest ball. Seria molt semblant al de Dames i vells, però sense personatges masculins. 

Amades en diu: "Aquest tema havia gaudit de molta popularitat i havia estat glossat per la literatura de fil i canya en un graciós romanç, del que coneixem nombroses edicions degudes a diferents estampers. Amb tota probabilitat que l’autor del ball va inspirar-se en aquest document, vulgar però graciós. A part del diable, indispensable en tots els balls dialogats i encarregat de cloure la facècia, tots els altres figurants representaven ésser dones: sis, serventes, i altres tantes, senyores. No cal dir que tot els papers eren fets per homes, vestits de manera pintoresca i àdhuc expressament descuidada, amb cert interès perquè es veiés ben bé que eren homes, per tal que el ball resultés més faceciós i còmic. Tot el ball era de caràcter festiu, i constituïa un dels pocs documents de caràcter humorístic del gènere de teatre de plaça"

Aquí en teniu l'enllaç dels dos romanços: el primer i el segon.




Ball de l'embozado de Madrid
Diu Violant i Simorra que tenia per tema unes facècies de caient amorós que es suposada succeïdes a Madrid. D'altres diuen que era un ball de sang i fetge que implicava una trentena de personatges.

Ball del General Prim (o Voluntaris d'Àfrica)
Prenia per argument la campanya del Marroc de mitjans del segle XIX, en la qual va destacar el General Prim al capdavant de molts soldats voluntaris de les comarques de Tarragona. El ball es representava en català. Amades en diu: "Un dels balls que se’n van emportar més l’entusiasme dels nostres avis i pares fou el dels Voluntaris de l’Àfrica, que prenia per argument la campanya del Marroc de mitjan segle passat, en la qual tan bon paper va tenir el general Joan Prim, que, com sabem, era reusenc. Aquest ball, que fou un dels darrers que es van dictar, estava escrit en català, mentre que els del seu temps ho eren en castellà.
Hi sortien, amb el general Prim, el comandant Sugranyes, una gran collada de soldats vestits
amb calces curtes, calçons de pell i barretina, i unes cantineres, a part d’uns moros que eren els qui s’encarregaven de la part desagradosa de la facècia. Hom figurava diferents accions de guerra; es feien molts tocs de trompeta i es disparava un gran nombre de trets. Les cantineres feien un paper graciós i se n’emportaven l’entusiasme de la gent. Quan el ball era representat al vespre, els ballaires portaven atxes de vent i feien diferents evolucions, més complicades i més llargues que les pròpies i corrents en aquesta mena de balls: semblantment a uns rigodons o a uns «llanceros». La combinació, l’aiguabarreig i la claror guspirejant de les atxes enceses produïen un efecte molt vistós i fantàstic. Quant a les evolucions, aquest ball era molt més dansat que els altres del seu gènere i probablement, en aquest aspecte, estava inspirat en la composició d’En Josep Anselm Clavé, coneguda pels Rigodons de l’Àfrica, la qual també tenia un caràcter dansat i fou popular en la segona meitat del segle passat. La paritat entre el ball i la composició del gran mestre radicava només en l’argument i en les evolucions."


Ball de Moros i Cristians
Ball de Moros i Cristians de Lleida
El ball de Moros i Cristians actualment només és viu a la ciutat de Lleida, a Reus està documentat des de finals del segle XVIII. Per les descripcions el ball reusenc era molt semblant al lleidatà, ja que alterna els cops de les espases a l'escut contrari amb parlaments. Bofarull en recull el celebre:

-Ca careis c'agamos dellos
cagarrados los tenemos?
-C'a galeras los echeis
cal gran moro los lleveis
-C'a galeras , gran señor?
Pasmado meas...


Amades en ho confirma: "Una altra comèdia de plaça que ara fa un segle se n’emportà l’entusiasme dels nostres avis fou el ball de moros i cristians, en el qual intervenien un gran nombre de figurants, entre ells una collada vestida de moros, paper que feien pagesos analfabets que, a fi de semblar més moros, estrafeien i barbaritzaven el llenguatge en grau tan exagerat que aquest detall arribà a constituir la nota més sobresortint de la representació. Era el ball que assolia més èxit, car la gent l’anava a veure per tal de fer-se un tip de riure amb els disbarats que deien els ballaires."


Ball de la Reina Isabel la Católica
Figurava diferents passatges de al vida d'aquesta reina: la conquesta de Granada, la protecció de Colom, el viatge a Amèrica, etc. Amades en diu: "Figurava diferents passatges de la vida d’aquesta dama, vistos a través dels ulls del poble: la conquesta contra els moros de Granada, en la qual ella disposava i manava els generals com si fossin ninots; la protecció a Colom i com s’empenyorava les joies i la corona bona a un jueu barbut i secardí, que li regatejava el préstec fins a la darrera moneda. El viatge del gran navegant a descobrir món, el figuraven tres subjectes que portaven al damunt tres vaixells de cartó, semblants als del ball de les galeres. Les tals embarcacionetes figuraven ésser les tres caravel·les que van sortir a la ventura. El paper de reina el feia un minyó vestit amb robes molt folgades, i sobretot amb un llarg ròssec, i tot escotat, que es passejava contínuament amunt i avall de les dues rengleres que formaven els figurants, amb aire superbiós i de reial arrogància. Hi prenien part molts ballaires, que vestien de maneres molt variades, impròpies i anacròniques, però de conjunt vistós i llampant."



Ball de Sant Domènec
Diu Violant i Simorra que s'havia ballat al barri del Pedró el dia de Sant Domènec, el 4 d'agost. L'argument era la vida del sant que inspirat i aconsellat per un àngel fundava l'ordre de predicadors per convertir els heretges.


Ball de Sant Joaquim i Santa Anna
S'havia representat al barri de Santa Anna per la seva festa i per la Mare de Déu de Març. Es basava en la vida d'aquest matrimoni i de la seva filla, fins que li fou anunciada per un àngel l'encarnació a les seves entranyes. Aquí en podeu trobar més informació.

Altres balls són:
Ball de Reis
Va sortir a les Solemnitats de 1850. No se'n sap massa cosa d'aquest ball.

Ball d'en Pau Gandia
Bandoler alacantí que va causar diverses atrocitats. El ball explica aquestes malifetes.

Ball de Pere Negre

Ball de bandolers sobre el qual es tenen poques referències. 



Ball de Juan Tenorio
La coneguda obra també va ser portada als carrers i les places, aquí en parlo.

i d'altres que només esmento: 
Ball de Sant Magí
Ball de Santa Genoveva
Ball de Sant Aleix
Ball de Sant Cristòfor
Ball de la Puríssima Concepció
etc.

DANSES:

Ball d'Espases
Aquest ball ha estat considerat com un precedent immediat del Ball de Bastons, malgrat que s’ha d’incidir en el fet que posteriorment les actuacions dels dos serien simultànies. Es coneix la seva existència al segle XV. Les seves característiques quant a indumentària i música podrien ser molt similars als balls de bastons, cercolets, gitanes o valencians tal com es coneixen a l'Aragó. EL 2016 va ser recuperat a Cervera el primer ball d'Espases de Catalunya.
Ball d'Espases de Cervera

Moixiganga
Fa alguns anys es va recuperar una Moixiganga que va tenir una curta vida. Sembla ser que la Moixiganga reusenca era un ball que tenia diversos passos que ara es ballen a Cercolets, Mossèn Joan de Vic o Valencians. Aquí en teniu més informació
Moixiganga de Lleida
ELEMENTS FESTIUS:
El Cós

El 1854 sabem que va sortir del Santuari de Misericòrdia, va fer un tomb de ravals i va tornar (4 km), mentrestant dues bandes de música no van parar de tocar. Del Cós en tenim un munt de referències, i és que era una cita indefugible de qualsevol festa reusenca.


La Piràmide

El 1792 es va aixecar una piràmide de 70 pams, era de roba i a dalt hi havia un Sant Bernat Calbó. Posteriorment es va tornar a aixecar diverses vegades, el 1850, el 1876, etc. 

Les capelles


Una de les més anomenades va ser la que van instal·lar al portal de Santa Anna el 1816 que representava el paradís terrenal amb Adam i Eva. El 1792 carrer Jesús amb Mercadal en van instal·lar una que representava amb gran riquesa l'Aparició de la Verge a la Pastoreta. I un llarguíssim etcètera, donat que sempre que hi havia una festa important, els veïnats s'afanyaven a decorar els carrer amb aquestes capelles. 

Capella per l'Octava de Còrpus, c. Galanes amb Santa Anna
Els autòmats

En un temps les capelles van ser tan guarnides i completes de figures que fins i tot el 1733 tenim notícia d'una decoració amb autòmats al carrer de Santa Anna.

Els arcs triomfals

El 1850, al que ara seria la plaça del Prim van instal·lar un arc triomfal de 60 pams d'alt, al sobre del qual hi havia el carro de l'Aurora, el qual estava decorat amb diverses estàtues. Posteriorment d'altres arcs triomfals es van bastir per festes especials.



ELS CARROS TRIOMFALS


Els carros triomfals semblen la continuació de les roques, o escenaris mòbils pels quals més o menys a partir del segle XV, la teatralitat servia per propagar la fe cristiana. Donada la mobilitat dels carros, aquestes escenes eren mimades o estàtiques, i per tant no hi havia més text del que podia ser escrit als costats dels carros.

Coneguda és la Vintiquatrena del gremi dels pagesos que surt per les solemnitats de la Mare de Déu, però va haver-hi d'altres carrosses i carros triomfals:

El carro dels sabaters
Semblant a la Vintiquatrena, però amb algunes diferències notables. Va ser una carrossa amb la Verge de Misericòrdia asseguda en un tron, el qual tenia un capçal amb una àliga. Al costat hi havia dos nois vestits de Sant Crispí i el beat Salvador d'Horta, davant d'ells una pastoreta i uns corderets vius. Estirava la carrossa un mul cobert de roba i i damunt d'ell un noi disfressat de mona que que tocava unes timbales, i als costats i darrera, nois vestits de lleó que ajudaven a estirar la carrossa. Veiem doncs com Reus també havia tingut unes trampes o unes timbales en, almenys, un dels seus seguicis.


Carro triomfal canari 


El carro d'Ester
També el 1792 els paraires van treure un carro triomfal en el qual sota un pavelló, hi havia en un tron un nen disfressat d'Assuer, Rei de Pèrsia , i al costat en un tron més petit,  Ester en gest de súplica, i davant d'ells un munt de nois que representen el poble jueu que reclama clemència.

El carro de la piràmide
El 1792 va sortir una carrossa que era una mena de piràmide recoberta per herbes i flors i a dalt de tot hi havia una Verge de la Concepció asseguda en un setial. Als seus peus hi havia una serp que treia aigua per la boca, la qual feia un riuet fins a un estany. Sembla que també hi havia un llobató viu i d'altres animals. Les fustes del carro estaven daurades i amb epítets de al Lletania de la Verge. Sembla que aquesta carrossa va ser pagada per uns particulars.


Representació del Cel i l'infern a Durham

La comèdia de Sant Pere
És dels  primers elements festius que va haver-hi per la Festa Major. Suposo que per les informacions que tenim, que era una representació teatral muntada damunt d'un carro, com ho són els Mistery Plays que encara es representen a Anglaterra. Pujar dalt d'un carro a fer una representació teatral és una de les pràctiques dramàtiques més esteses en el temps i en l'espai. No fora estrany que la Comèdia de Sant pere de la qual en tenim diverses referències fos això, una obra muntada dalt d'un carro. Aquesta comèdia de Sant Pere sembla que estava muntada dalt d'un entarimat, no sabem segur si amb rodes o no, i si seguia els textos que s'han trobat a Montserrat, sembla que explicaria el conflicte amb Simó el Mag, o sigui, el paganisme.

Una de les York Mistery Plays


PERSONATGES BÍBLICS:
Grups de personatges que desfilaven en posició hieràtica tal com si fossin una Bíblia vivent.
Es té constància de:
  • Verge de Misericòrdia (representada per un noi)
  • La Fe
  • L'Esperança
  • Els àngels
Així com les cròniques parlen de: "un sin fin de muchachos vestidos con la mayor propiedad, representando los patriarcas, profetas, reyes, varones y mujeres celebres del Antiguo testamento"

Personatges bíblics del Còrpus de València



BESTIARI:
La Mula-guita

Tarasca o Mula-guita era un dels antics noms de la ben coneguda Mulassa actual, però cal tenir en compte que la Mulassa antiga no era tan pacífica com l'actual, restaurada el segle XVIII, sinó que segurament tenia el coll llarg, era portada des de fora i també devia portar pirotècnia, a semblança de les guites de la Patum de Berga.
Guita de la Patum


I també hi ha espai per a fer coses noves que no serien recuperacions:

Ball de Panderos

No es té notícia del ball de Panderos a Reus. Al Penedès és ben conegut i popular, i sembla que a Tarragona també havia existit. Fa anys va haver-hi una temptativa de creació que no va funcionar.

El ball de panderos, també anomenat ball de panderetes o ball de panderets és una dansa que és ballada en algunes poblacions del Penedès i forma part dels seguicis festius de les respectives localitats. Malgrat que en algunes poblacions com Vilafranca del Penedès o Sant Pere de Ribes existeixin colles diferenciades de panderos i panderetes, amb indumentàries diferents, les danses són les mateixes. Es caracteritzen per dur una pandereta a la mà.

Nanos Nous

Darrerament a Reus s'han creat un bon nombre de Nanos que tenen una qualitat notable. Es podria seguir el criteri d'algunes ciutats properes de crear una segona comparsa de nanos amb personatges del segle XX i XXI. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada