Després d'haver llegit els dos clàssics moderns de Colson Whitehead El ferrocarril subterrani i El colós de Nova York tenia més gana d'aquest autor i vaig aconseguir un llibre anterior que estava publicat en castellà per Destino.
Zone one és un llibre arriscat, potser un entrenament amb xarxa del que serien les seves dues obres mestres posteriors. Sembla que sigui un llibre de zombis, de morts vivents que malden per menjar-se als pocs supervivents que han quedat d'una catàstrofe biològica. Per tant sembla que hauria de ser un llibre d'acció, de suspens, i no ho és en absolut. Aquest llibre va ser una primera prova del Colós de Nova York, una història d'amor cap a la ciutat universal. Amb l'excusa que un escamot de supervivents ha de netejar de zombis la ciutat, ens permet entrar a oficines, comerços, locals de menjar ètnic, tavernes i habitatges de Nova York. Alguns zombis paralitzats quan els va enxampar la mort li donen a l'autor l'excusa per divagar sobre la vida dels oficinistes, dels botiguers, dels fracassats... La vida a Nova York és diseccionada amb l'aguda narrativa de Whitehead.
Però la barreja no acaba de sortir bé. Com a llibre de terror és francament lent i tediós. Com a prosa poètica va coixa per haver d'acomplir amb uns mínims novel·lescos.
Penso que la majoria d'autors tenen una històra a explicar i que es passen la seva vida d'escriptors mirant de trobar la millor manera d'escriure-la. Whitehead tenia la història de Nova York per explicar.ho va fer molt bé amb El colós de Nova York.i hi va tornar amb Zone one. Una vegada explicada la història que havia d'explicar -m'ho invento però potser l'encerto- va poder escriure el monument literari que és El ferrocarril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada