El juliol de 2011 el Parlament va
aprovar una proposició de llei per aplicar a l’Ajuntament de Reus el regim
d’organització de 'Municipi de Gran Població'. Aquest procés va ser engegat el
febrer d’aquell any per l’alcalde socialista Lluís Miquel Pérez, però entremig
les eleccions municipals van tombar-lo i Carles Pellicer va poder-lo veure
culminat, o si més no, preparat per a desplegar-se, cosa que cal posar en dubte
si s’ha fet del tot.
Reus ha estat és el
primer municipi català en sol·licitar el règim de 'Municipi de Gran Població'.
La ciutat no supera els 250.000 habitants necessaris per acollir-se a aquesta
llei automàticament, però sí que té més de 75.000 habitants i presenta una
sèrie de circumstàncies econòmiques, socials, històriques i culturals especials
que segons la llei permeten aquesta sol·licitud.
Els canvis que s’esdevenen a
l’adquirir el rang de 'Municipi de Gran Població' són de caire organitzatiu, de
manera que afecten al Plenari Municipal, l’Alcaldia, la Junta de Govern Local o
l’Assessoria Jurídica, uns canvis que ja s’havien començat a aplicar
anteriorment i que són part del dia a dia del funcionament del Consistori. Però
la regulació també marca que la ciutat s’hauria de regir de forma més participativa,
i no només com a declaració d’intencions. Per exemple, l’administració
municipal s’hauria d’organitzar en
districtes, no com a meres delegacions de barri de la Casa de la Vila, sinó que
hauria calgut crear uns consells de districte; certament se’n va fer algun,
però va néixer mort. També s’haurien hagut de designar regidors de districte,
que encara esperem. Un altre punt és que s’hauria hagut d’establir un Consell
Social de Ciutat que no recordo que n’hagi parlat. La llei també contempla una
Comissió Especial de Suggerències i Reclamacions que no s’ha fet, tot i que
podríem considerar que la ciutat té l’equivalent de la Sindicatura Municipal de
Greuges, malgrat que no és exactament el mateix.
Tenir el títol singular de 'Municipi
de Gran Població' és un mèrit completament merescut per la ciutat, però el
tarannà avançat i emprenedor d’aquesta obliga a omplir-lo de contingut. La
ciutat de Reus sempre ha estat més de fets que de la prosopeia
Reus ha estat és el primer municipi català en sol·licitar el règim de ’Municipi de Gran Població’. La ciutat no supera els 250.000 habitants necessaris per acollir-se a aquesta llei automàticament, però sí que té més de 75.000 habitants i presenta una sèrie de circumstàncies econòmiques, socials, històriques i culturals especials que segons la llei permeten aquesta sol·licitud.
Els canvis que s’esdevenen a l’adquirir el rang de ’Municipi de Gran Població’ són de caire organitzatiu, de manera que afecten al Plenari Municipal, l’Alcaldia, la Junta de Govern Local o l’Assessoria Jurídica, uns canvis que ja s’havien començat a aplicar anteriorment i que són part del dia a dia del funcionament del Consistori. Però la regulació també marca que la ciutat s’hauria de regir de forma més participativa, i no només com a declaració d’intencions. Per exemple, l’administració municipal s’hauria d’organitzar en districtes, no com a meres delegacions de barri de la Casa de la Vila, sinó que hauria calgut crear uns consells de districte; certament se’n va fer algun, però va néixer mort. També s’haurien hagut de designar regidors de districte, que encara esperem. Un altre punt és que s’hauria hagut d’establir un Consell Social de Ciutat que no recordo que n’hagi parlat. La llei també contempla una Comissió Especial de Suggerències i Reclamacions que no s’ha fet, tot i que podríem considerar que la ciutat té l’equivalent de la Sindicatura Municipal de Greuges, malgrat que no és exactament el mateix.
Tenir el títol singular de ’Municipi de Gran Població’ és un mèrit completament merescut per la ciutat, però el tarannà avançat i emprenedor d’aquesta obliga a omplir-lo de contingut. La ciutat de Reus sempre ha estat més de fets que de la prosopeia .
El juliol de 2011 el Parlament va aprovar una proposició de llei per aplicar a l’Ajuntament de Reus el regim d’organització de ’Municipi de Gran Població’. Aquest procés va ser engegat el febrer d’aquell any per l’alcalde socialista Lluís Miquel Pérez, però entremig les eleccions municipals van tombar-lo i Carles Pellicer va poder-lo veure culminat, o si més no, preparat per a desplegar-se, cosa que cal posar en dubte si s’ha fet del tot.
Reus ha estat és el primer municipi català en sol·licitar el règim de ’Municipi de Gran Població’. La ciutat no supera els 250.000 habitants necessaris per acollir-se a aquesta llei automàticament, però sí que té més de 75.000 habitants i presenta una sèrie de circumstàncies econòmiques, socials, històriques i culturals especials que segons la llei permeten aquesta sol·licitud.
Els canvis que s’esdevenen a l’adquirir el rang de ’Municipi de Gran Població’ són de caire organitzatiu, de manera que afecten al Plenari Municipal, l’Alcaldia, la Junta de Govern Local o l’Assessoria Jurídica, uns canvis que ja s’havien començat a aplicar anteriorment i que són part del dia a dia del funcionament del Consistori. Però la regulació també marca que la ciutat s’hauria de regir de forma més participativa, i no només com a declaració d’intencions. Per exemple, l’administració municipal s’hauria d’organitzar en districtes, no com a meres delegacions de barri de la Casa de la Vila, sinó que hauria calgut crear uns consells de districte; certament se’n va fer algun, però va néixer mort. També s’haurien hagut de designar regidors de districte, que encara esperem. Un altre punt és que s’hauria hagut d’establir un Consell Social de Ciutat que no recordo que n’hagi parlat. La llei també contempla una Comissió Especial de Suggerències i Reclamacions que no s’ha fet, tot i que podríem considerar que la ciutat té l’equivalent de la Sindicatura Municipal de Greuges, malgrat que no és exactament el mateix.
Tenir el títol singular de ’Municipi de Gran Població’ és un mèrit completament merescut per la ciutat, però el tarannà avançat i emprenedor d’aquesta obliga a omplir-lo de contingut. La ciutat de Reus sempre ha estat més de fets que de la prosopeia .
