divendres, 2 de novembre del 2018

La Torna de Dames i Vells


El novembre de 1977 al teatre Bartrina es va programar La torna dels Joglars. Com és conegut, els militars volien forçar la suspensió de la representació. Joglars i Centre de Lectura van tirar el carro pel pedregar i la van representar. Dos dies després l’Albert Boadella va ser detingut i empresonat per injúries a l’exèrcit. Més tard els altres sis membres dels Joglars també serien jutjats i empresonats per dos anys, gairebé al mateix temps que Boadella s’escapava. Boadella no només deixava els seus companys empantanegats, sinó que també va refer els Joglars amb nous actors per aprofitar la fama que havia criat. Aquest mateix personatge, que sempre he cregut que té més astúcia que talent, després va ajudar a fundar un partit que aquest 2018 també ha acusat d’ultratge a la Corona al ball de Dames i Vells de Tarragona. Aquesta Santa Tecla passada una Dama del ball posava una espelma a un retrat de Felip VI, i per un còmic error, el ciri acabava cremant el retrat. Dames i Vells és un ball que té la primera referència el 1515 i del qual ens han arribat múltiples intents de censura per part dels poderosos. A la ciutat de Reus, el dia de Sant Pere de 1763, uns soldats van intentar detenir un membre del ball al mig del Mercadal, i tot va acabar com la comèdia de Falset. El 1796 l’Arquebisbe de Tarragona també en demanava la prohibició per indecent. El ball tarragoní tampoc es va escapar de la censura, el 1858 l’Arquebisbe pressionava a l’Alcalde i al Governador per eliminar els parlaments “repugnantes y censurables” de la festa, i el 1948 el Diario Español demanava que es donés “cerrojazo” al ball.


La censura ha acabat sent des dels inicis del teatre fins avui, un element teatral més, com també és una cosa molt teatral canviar-se el vestuari, o la camisa, com va fer Boadella després de La torna. I també és molt teatral denunciar un fet, la crema de fotos del monarca, el qual la jurisprudència ens diu que no és delicte. Ciutadans també fa teatre pel seu públic, cadascú té el gust que té.

Publicat a la NW d'octubre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada