Xola, el peix



Un altre il·lustre desconegut és el Xola, el peix, no el personatge. Xola és una de les moltes denominacions d'aquest peix. També se'n diu lletxola, cèrvia, cerviola, círvia, lliri i un llarg etcètera. 

Aquest peix ens diu Sos Peix que normalment fa entre els 30 i 50 cm i té un cos allargat amb escates molt petites, i la boca i les dents petites. El color varia amb l’edat. D'una banda, els més joves presenten 5-6 bandes verticals fosques i són de color generalment durat. D'altra banda, els adults tenen el dors de color verd oliva, els costats argentats i el ventre blanc. Està associat a esculls coral·lins i viu entre 20 i 70 m de profunditat. S’alimenta de peixos i invertebrats. Es consumeix de diferents maneres, bullit, fregit o al forn.

A mi em van aconsellar que el fes al forn, com una orada i així me la van netejar. La recepta no té més secret que el de descobrir un peix que és bastant difícil de trobar als taulells. 

Primer es tracta de posar al forn una safata amb un llit de pataques tallades a rodanxes, damunt una ceba tallada a rodanxes o a tires, i una o dos tomaques tallades també a rodanxes. A vegades hi poso mitja llimona o un codony tallat per la meitat. Hi posem un raig d'oli d'oliva generós, i perquè no s'enganxin col·loco una safata amb aigua en un altre dels carrils del forn. A 200 graus segurament que tardarem uns 15 o 20 minuts. Quan la pataca ja està gairebé feta, hi posem els xoles a sobre. En aproximadament 15 minuts ja estan. Jo el peix al forn o a la brasa em fixo en els ulls del peix, quan estan totalment entelats vol dir que gairebé ja està. Llavors ja depèn del teu gust de si t'agrada més o menys fet el peix.

El xola és un pex notable. Quan l'obres en pots treure uns bons filets, consistents i gustosos. L'espina no és gaire difícil de netejar.

Llàstima que no en vaig fer fotos del resultat. Les manllevo del Jordi Garcia, que veig que va tenir un resultat semblant al meu.
 


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Arxiu del blog

Entrades populars