És difícil saber destriar quins són els
elements més importants, perquè tots els aspectes de l'obra estan cuidats fins
al detall. Un dels millors texts del
Dramaturg català per excel.lència, un repartiment estel.lar, una bona direcció,
una escenografia efectiva, un vestuari apropiat...
La interpretació de l'Anna Lizaran és
impressionant, defensa i fa créixer un personatge intrínsecament molt
complicat. Tota l'obra el personatge de la Galatea té consistència i manté la
coherència en una obra on passa per situacions complicades i diferents. La
Lizaran ens torna a confirmar el seu mestratge en l'escena nacional. Seria
injust deixar tots elogis per la protagonista i oblidar-nos d'un Francesc
Orella sorprenent i magnífic interpretant tot el patetisme del pallasso
Jeremies. En Pere Arquillué resol perfectament el paper d'Aquiles. Entre els
altres actors, que estan en una línia força coherent amb la història,
destacaria el paper de Pep Sais, en canvi el Carnisser Samson, interpretat per
Camilo García no queda ben resolt i una dicció no del tot correcta desentona un
pèl en la bona tònica general.
El tràgic trasbals provocat per les guerres
europees va fer que en Josep Maria de Sagarra fes un replanteig de la seva
obra, renuncia als drames rurals en vers i amb final feliç que tant d'èxit li
havien donat i aposta per recollir tota la brutalitat i la gangrena moral que
s'ha apoderat dels supervivents de les guerres. La post-guerra ha portat una
amnèsia col.lectiva i total de tot rastre d'ideals o coherència. La societat ha
mort i la gent o està perduda i sense rumb o s'han tornat carronyers que
aprofitaran la situació per satisfer les ambicions més tèrboles que en un temps
on no hi hagués aquesta degeneració ètica no haguessin pas prosperat. La vida
inalterable de sempre se n'ha anat a
en orris, enfonsada pel seu pes.
Aquest és el moment de l'existencialisme, i
tot i que Sagarra diu no combregar amb aquests, és evident que les obres de
Sartre, Cocteau o Steinbeck d'aquella època no són tan diferents de Galatea,
aquestes obres ens mostren la confusió d'uns personatges extraviats i la seva
revolta personal contra aquesta manca de consciència. Podríem comparar el
personatge perdut de Galatea amb la Reina de L'Àguila de dos caps, de
Jean Cocteau o en Mersault de L'estrany d'Albert Camús. Aquests
personatges viuen d'esma i en un instant final de lucidesa obren els ulls i es
revolten en contra la situació on han arribat, tot i saber que ja no poden
refer l'engany que ha estat la seva anestesiada existència.
A Galatea trobem una rica galeria de
secundaris que reflecteixen l'estat moral d'una societat preocupada sols pel
profit personal i oblidant qualsevol resclosa de virtut.
És clau el fet que Jeremies vol fer tornar a
Galatea al circ, lloc immutable, per tenir un pilar on aferrar-se en aquesta
marea que s'emporta tota romanalla d'humanitat. Però ni Galatea ni Jeremies
poden tornar, s'han embrutit massa per voler tornar enrera. El circ potser és
el símbol de l'art, l'art com a redemptor univeral.
La Galatea de Sagarra per contra de la de Virgili ha perdut la
coqueteria de la nimfa, per culpa de la guerra i les seves tràgiques
conseqüències, i és estimada com l'ombra del que va ser. Brutalment pel
Polifem-Samson, com una rauxa per Aquiles o platònicament per Jeremies.
Quan a l'any 1948 Galatea fou estrenada a
Barcelona, no va tenir gaire ressò, i el públic no va entendre aquest canvi de
temàtica en l'obra Sagarriana.
Crec com tots els clàssics, Galatea va agafant
força amb el pas del temps. Quan fou estrenada, el públic
no volia veure reflectides en l'escenari les seves misèries, i esperava veure
un poema dramàtic o una comèdia. Era molt fort que es refregués per la cara de
l'espectador tota la seva immoralitat, i per això Galatea fou castigada
durant un munt d'anys.
L'obra
no perd ni un gram de significat i es pot aplicar perfectament a la vida
autista dels norantes. L'egoisme, l'aïllament i la desaparició del teixit
social són una plaga invisible que sols ments lúcides com Sagarra són capaces
de veure al primer moment.
L'obra que s'ha vist al Nacional és molt
fidel al text. L'espectacle és molt recomanable i en cap moment perd l'interès
del públic en l'hora llarga que dura.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
GALATEA
de Josep Maria de Sagarra
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, Barcelona, Diumenge 3 de gener de 1999.
Repartiment
Galatea, domadora de foques Anna Lizaran
Jeremies, pallasso Francesc Orella
Aquiles, aventurer Pere Arquillué
Samson, carnisser Camilo García
Eugènia, filla de Galatea Ariadna Planas
Senyora Maria Montserrat Salvador
Duroc, conspirador Joan Massotkeiner
La senyora del bar Anna Güell
Dr. Baruc Lluís Torner
Diógenes, poeta Pep Sais
Ganímedes, actor Joan Carreras
Alícia Grimm Montserrat Salvador
Marit d'Alícia Grimm Artur Trias
Senyor Blum Sebastià Sellent
Fitxa tècnica
Direcció Ariel García Valdés
Escenografia i vestuari Jean Pierre Vergier
Il.luminació Ignasi Camprodon
Caracterització Ignasi Ruiz
Postisseria Carles Montosa
Ajudant de direcció Joan Anton Rechi
Assessorament coreogràfic Marta Fluvià