Galatea

  

És difícil saber destriar quins són els elements més importants, perquè tots els aspectes de l'obra estan cuidats fins al detall. Un dels millors texts del Dramaturg català per excel.lència, un repartiment estel.lar, una bona direcció, una escenografia efectiva, un vestuari apropiat...

La interpretació de l'Anna Lizaran és impressionant, defensa i fa créixer un personatge intrínsecament molt complicat. Tota l'obra el personatge de la Galatea té consistència i manté la coherència en una obra on passa per situacions complicades i diferents. La Lizaran ens torna a confirmar el seu mestratge en l'escena nacional. Seria injust deixar tots elogis per la protagonista i oblidar-nos d'un Francesc Orella sorprenent i magnífic interpretant tot el patetisme del pallasso Jeremies. En Pere Arquillué resol perfectament el paper d'Aquiles. Entre els altres actors, que estan en una línia força coherent amb la història, destacaria el paper de Pep Sais, en canvi el Carnisser Samson, interpretat per Camilo García no queda ben resolt i una dicció no del tot correcta desentona un pèl en la bona tònica general.

El tràgic trasbals provocat per les guerres europees va fer que en Josep Maria de Sagarra fes un replanteig de la seva obra, renuncia als drames rurals en vers i amb final feliç que tant d'èxit li havien donat i aposta per recollir tota la brutalitat i la gangrena moral que s'ha apoderat dels supervivents de les guerres. La post-guerra ha portat una amnèsia col.lectiva i total de tot rastre d'ideals o coherència. La societat ha mort i la gent o està perduda i sense rumb o s'han tornat carronyers que aprofitaran la situació per satisfer les ambicions més tèrboles que en un temps on no hi hagués aquesta degeneració ètica no haguessin pas prosperat. La vida inalterable de sempre se n'ha anat a    en orris, enfonsada pel seu pes.

Aquest és el moment de l'existencialisme, i tot i que Sagarra diu no combregar amb aquests, és evident que les obres de Sartre, Cocteau o Steinbeck d'aquella època no són tan diferents de Galatea, aquestes obres ens mostren la confusió d'uns personatges extraviats i la seva revolta personal contra aquesta manca de consciència. Podríem comparar el personatge perdut de Galatea amb la Reina de L'Àguila de dos caps, de Jean Cocteau o en Mersault de L'estrany d'Albert Camús. Aquests personatges viuen d'esma i en un instant final de lucidesa obren els ulls i es revolten en contra la situació on han arribat, tot i saber que ja no poden refer l'engany que ha estat la seva anestesiada existència.

A Galatea trobem una rica galeria de secundaris que reflecteixen l'estat moral d'una societat preocupada sols pel profit personal i oblidant qualsevol resclosa de virtut.

És clau el fet que Jeremies vol fer tornar a Galatea al circ, lloc immutable, per tenir un pilar on aferrar-se en aquesta marea que s'emporta tota romanalla d'humanitat. Però ni Galatea ni Jeremies poden tornar, s'han embrutit massa per voler tornar enrera. El circ potser és el símbol de l'art, l'art com a redemptor univeral.

La Galatea de Sagarra per contra de la de Virgili ha perdut la coqueteria de la nimfa, per culpa de la guerra i les seves tràgiques conseqüències, i és estimada com l'ombra del que va ser. Brutalment pel Polifem-Samson, com una rauxa per Aquiles o platònicament per Jeremies.

Quan a l'any 1948 Galatea fou estrenada a Barcelona, no va tenir gaire ressò, i el públic no va entendre aquest canvi de temàtica en l'obra Sagarriana.

Crec com tots els clàssics, Galatea va agafant força amb el pas del temps. Quan fou estrenada, el públic no volia veure reflectides en l'escenari les seves misèries, i esperava veure un poema dramàtic o una comèdia. Era molt fort que es refregués per la cara de l'espectador tota la seva immoralitat, i per això Galatea fou castigada durant un munt d'anys.

 L'obra no perd ni un gram de significat i es pot aplicar perfectament a la vida autista dels norantes. L'egoisme, l'aïllament i la desaparició del teixit social són una plaga invisible que sols ments lúcides com Sagarra són capaces de veure al primer moment.

L'obra que s'ha vist al Nacional és molt fidel al text. L'espectacle és molt recomanable i en cap moment perd l'interès del públic en l'hora llarga que dura. 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

GALATEA

                                     de Josep Maria de Sagarra

    Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, Barcelona, Diumenge 3 de gener de 1999.

Repartiment

    Galatea, domadora de foques  Anna Lizaran

             Jeremies, pallasso  Francesc Orella

             Aquiles, aventurer  Pere Arquillué

              Samson, carnisser  Camilo García

      Eugènia, filla de Galatea  Ariadna Planas

                  Senyora Maria  Montserrat Salvador

             Duroc, conspirador  Joan Massotkeiner

             La senyora del bar  Anna Güell

                      Dr. Baruc  Lluís Torner

                Diógenes, poeta  Pep Sais

               Ganímedes, actor  Joan Carreras

                   Alícia Grimm  Montserrat Salvador

           Marit d'Alícia Grimm  Artur Trias

                    Senyor Blum  Sebastià Sellent

Fitxa tècnica

                 Direcció  Ariel García Valdés

  Escenografia i vestuari  Jean Pierre Vergier

             Il.luminació  Ignasi Camprodon

          Caracterització  Ignasi Ruiz

              Postisseria  Carles Montosa

      Ajudant de direcció  Joan Anton Rechi

Assessorament coreogràfic  Marta Fluvià