Ara fa per ventura tres anys que
van projectar pels cinemes una pel·lícula anomenada “Pleasantville”, era una
bella faula on una parella de joves, amb la seva espontaneïtat i naturalitat,
literalment acolorien un poblet que vivia en una rutinària vida de clarobscurs.
Aquesta pel·lícula devia quedar profundament gravada en la retina de les noies
que componen el sortint Consell assessor de la Sala Fortuny del
Centre de Lectura, ja que poc temps després del pas, sense pena ni glòria,
d’aquest film per les pantalles, elles van engegar l’arriscada empresa
d’acolorar, amb les seves propostes d’art contemporani, una entitat i una
ciutat que perdien el seu tremp característic per uns hàbits acomodaticis.
Silenciosament i sense afany de protagonisme, amb la seva feina han aconseguit
tornar a situar el Centre i Ciutat a l’elit de la cultura actual. La clau del
seu èxit rau en saber manllevar l’ambivalent divisa del gran poeta Foix: han
combinat experiència i un esperit jove i agosarat, han anat a cercar la
universalitat tenint com a ferm referent els Països Catalans, han parit uns
cicles amb prou talent per arrencar felicitacions dels entesos i prou didàctics
per a fer-se entenedors als profans. També han sabut plegar aviat, evitant
viciar el seu exemplar treball, que des d’ara és ja un referent a imitar per a
les entitats i institucions del país. Malauradament uns esglaons de distància
són un abisme per a qui vol revolcar-se en la grisa mediocritat.
Publicat a l'agost de 2001 al Punt
Publicat a l'agost de 2001 al Punt