Brossa als ulls

Aquest proppassat dilluns, els pocs que vam assistir al Teatre Bartrina, vam poder assaborir “Brossa als ulls”, un dels millors espectacles de la temporada. Tant sols dues actrius, un mínim utillatge i la poesia de Joan Brossa van omplir la sala de tendresa, de surrealisme, d’humor i sobretot d’una intel·ligència molt necessària en els temps que corren. L’èxit tremend de l’exposició “Joan Brossa o la revolta poètica” que vam veure la temporada passada a la Fundació Miró semblava que havia de ser un punt de partida per a rellegir l’obra de Brossa rigorosament, sense menysprear-la, de fet el Centre de Lectura ja fa temps que va saber valorar Brossa com li pertocava, encomanant-li el cartell del cent vint-i-cinc aniversari de l’Entitat. Molt lloablement la Comissió Artística del Bartrina va programar aquesta alenada d’aire fresc de Joan Brossa, però incomprensiblement, l’administració del teatre en lloc de col·locar aquest espectacle en un cap de setmana i donar-li la mateixa publicitat que els altres, ha relegat aquesta petita joia de “Brossa als ulls” a un dia que ni a Barcelona es fa funció, i se li ha donat  una difusió anecdòtica. La conclusió ens la dóna el mateix Brossa en un quartet d’un poema seu dedicat a la Margarida Xirgu : “Es perd l’astut que passa blanc per negre / i, de fet, la taquilla és l’únic blanc./El teu talent ens consta en blanc i negre/i el d’altres no el veiem negre ni blanc”.

Publicat al Punt el desembre de 2001