Antigona

L’adaptació de l’Oriol Broggi de l’Antígona ha passat pel Teatre Bartrina de Reus aquest diumenge, després de fer teporada a la Biblioteca de Catalunya. Darrerament hi ha hagut moltes adaptacions de peces clàssiques, però Broggi ha aconseguit fer una adaptació ben original, com ho ha aconseguit? doncs no intentant ser original: no hi ha crits, ni nus, ni baixos fons, ni baralles, ni gent dins peixeres, ni ampolles que volen...

Broggi dóna protagonisme al text, a la paraula; l’espectacle està muntat al voltant del text i no és pas l’excusa del director per explicar les seves obsessions, com passa tantes vegades. Broggi i els actors ens fan entendre l’obra, el repudi a la ti rania que va escriure Sòfocles ens arriba nítid milers d’anys després, gràcies a la sobrietat i la calma del muntatge. Aquesta emocionant Antígona també té molt a deure a les contingudes però dures interpretacions dels dos personatges principals, Creont (Pep Cruz) i Antigona (Clara Segura) que aconsegueixen emocionar al públic sense aixecar la veu. Tampoc desentonen la resta del repar ment, com la senzilla escenografia que fa de ressonància de l’obra. Sí que Broggi s’acompanya de la música per a crear l’ambient crepuscular que acaba amb un esquinçat cant grec que inicia Pep Cruz i que els altres personatges s’hi sumen i que no és més que un paradigma dels laments que cada dia ens arriben des de Pales na, Iraq, Txetxènia quan la tirania s’imposa per la força sobre la justícia humana.

El públic de Reus ha sabut entendre i ovacionar com toca aquesta meravella.