Sant Pere 2007

Aquest Sant Pere 2007 segurament ha estat una de les millors festes de la història. No hi ha hagut noticia de problemes ni d’aldarulls, i la festa s’ha apoderat de places i carrers durant un munt de dies. Hi ha força queixes dels veïns del Parc Sant Jordi per massa dies de música, és cert, els espais de concerts s’haurien de replantejar de cara la Festa que ve: les barraques, els concerts i les revetlles han de poder combinar la proximitat amb el descans dels veïns però sembla una equació impossible.

La festa està viva, vivíssima, per això es produeixen polèmiques i debats intensos cada any. Un d’aquests ha estat sobre si la Moixiganga havia de seguir el patró religiós com les de Sitges o Tarragona, o potser inspirar-se més en d’altres models.

Ahir al vespre també va ser comentada l’absència dels dos regidors d’Inicia va a la Processó Solemne, mentre que si no em falla la memòria a l’anada a Completes sí que van assistir-hi.

Un altre tema que, almenys amb mi, molts han comentat és sobre la inclusió o no del Bou al Seguici Festiu, i com això no ha de ser enfrontat amb els nous espais de festa que busca trobar el Bou. De fet, pensant aquest tema, si es planteja la inclusió del Bou al Seguici, per què no s’hi replanteja també la inclusió del Ball de diables? Històricament per Sant Pere crec que no hi havien anat cap dels dos elements, però i què? avui dia estem creat tradició i ja no només la recuperem.

També amb el temps es popularitzen noves pràctiques fes ves, com el sopar dels bigotis o la Rave al Mercadal, que caldrà veure si amb els anys decauen o pel contrari arriben fins i tot a incloure’s al programa oficial.

Un altre aspecte que he llegit a El Punt és la futura inclusió de nous elements. La Maria Rodriguez, que per cert ha cobert de meravella aquesta Festa Major, celebrava aquests nous elements però es preguntava si hi cabrien a la Plaça. Pel meu gust, trobo que amb la futura inclusió del Basilisc i de la Cucafera el bestiari del Seguici ja estarà prou complet i que caldrà treballar els balls parlats, com els de Dames i Vells o de Serrallonga.

Bombolla festiva

La festa major de Reus està en plena efervescència. Per Sant Jordi es va estrenar la Víbria de Reus, aquesta festa major de Sant Pere ja s’ha estrenat la Moixiganga amb polèmica inclosa i el ball de Pastorets petit que se suposa que serà el precedent de la versió adulta. Per Misericòrdia, al setembre, s’espera el bateig del Basilisc de Reus, una barreja mítica de pollastre i serp. També se sent a parlar dels projectes de la Cucafera i d’alguns balls parlats. Caldrà veure si aquest creixement podrà mantenir-se amb aquest ritme, o tot el contrari, si la bombolla esclatarà i ens trobarem que d’aquí uns anys hi haurà carcasses fes ves que haurà de treure a ballar la brigada municipal perquè no queda cap voluntari que ho vulgui fer. No fóra estrany, a Reus encara sembla que té més prestigi ser espectador que no pas actor. El que és indiscutible és que avui per avui la festa és viva. Mostra d’això és que d’any en any ens embranquem en discussions bizantines sobre la festa major, debats molt apassionants, però que potser no ens deixen veure una qüestió bàsica: com podem aprofitar la vistositat i l’atracció de la festa major per a la integració dels nouvinguts a la ciutat.

Trencar compar ments estancs a partir de la festa posaria uns bons fonaments perquè la bombolla no esclatés. Amb això no només ndríem una festa molt lluïda, cosa que està molt bé, sinó que tindríem una ciutat cohesionada, que això sí que és primordial.

Tomb de ravals d’El Punt, 26.06.2007 

La Foguera

Un dels actes que m’agraden més de la Festa Major és l’encesa de la foguera de Sant Joan a la plaça Mercadal. No hi ha mai gaire gent perquè tothom està al masos o als terrats preparant la revetlla, però tot i així és un acte impressionant veure com les flames del Canigó llepen el cel. Reus tot i ser ciutat, sap conservar les tradicions arrelades al poble com les fogueres de Sant Joan, potser ens hem civilitzat i en lloc de fer-les per qualsevol carreró o placeta com quan erem uns xiquets, ara ens conformem amb la foguerada del Mercadal, però quan les flames aquest vespre il·luminin les cares de les reusenques i reusencs sentirem que estem vius i amb ganes de fer festa, sense renunciar a res del que ens és nostre.