La
festa major de Reus està en plena efervescència. Per Sant Jordi es va estrenar
la Víbria de Reus, aquesta festa major de Sant Pere ja s’ha estrenat la
Moixiganga amb polèmica inclosa i el ball de Pastorets petit que se suposa que
serà el precedent de la versió adulta. Per Misericòrdia, al setembre, s’espera
el bateig del Basilisc de Reus, una barreja mítica de pollastre i serp. També
se sent a parlar dels projectes de la Cucafera i d’alguns balls parlats. Caldrà
veure si aquest creixement podrà mantenir-se amb aquest ritme, o tot el
contrari, si la bombolla esclatarà i ens trobarem que d’aquí uns anys hi haurà
carcasses fes ves que haurà de treure a ballar la brigada municipal perquè no queda
cap voluntari que ho vulgui fer. No fóra estrany, a Reus encara sembla que té
més prestigi ser espectador que no pas actor. El que és indiscutible és que
avui per avui la festa és viva. Mostra d’això és que d’any en any ens
embranquem en discussions bizantines sobre la festa major, debats molt
apassionants, però que potser no ens deixen veure una qüestió bàsica: com podem
aprofitar la vistositat i l’atracció de la festa major per a la integració dels
nouvinguts a la ciutat.
Trencar compar ments estancs a partir
de la festa posaria uns bons fonaments perquè la bombolla no esclatés. Amb això
no només ndríem una festa molt lluïda, cosa que està molt bé, sinó que tindríem
una ciutat cohesionada, que això sí que és primordial.
Tomb
de ravals d’El Punt, 26.06.2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada