Ser o no ser (al seguici)

La Misericòrdia d’enguany promet ser una de les més lluïdes que hi ha hagut a Reus els darrers segles, potser ens hauríem de remuntar a les solemnitats a la Mare de Déu de Misericòrdia de 1792 per trobar-ne una similar, tot salvant les distàncies. Aquesta Misericòrdia podem gaudir del nou basilisc, i per Sant Pere ja vam estrenar la víbria, animal de nova creació, que com el lleó, són la mostra que a hores d’ara ja no només recuperem tradició, sinó que l’estem creant. També vam poder veure l’estrena de la moixiganga de Reus, que és cert que es tracta d’un ball profundament religiós, però no hi ha d’haver cap problema per això, com tampoc n’hi haurà d’haver amb el transvetisme del ball de dames i vells quan aquest es recuperi. Evidentment que els responsables d’aquest èxit han estat els ciutadans, tant els que suen la camisa dins el seguici fes u com del públic que cada vegada més omple els carrers i places. Un punt que trobo important ha estat l’establiment d’un protocol de les festes majors de Reus, que serveix de columna vertebral de la festa major, la feina del qual ha estat imprescindible per al creixement espectacular de la festa. Però crec que ha arribat el moment de repensar el seguici.

Fa temps que em demanava com és que en una ciutat tan teatral com Reus no hi ha hagut la recuperació estable de cap ball parlat? A Tarragona tenen el de dames i vells, autèntica icona d’aquest es l, el de Serrallonga... a Valls, el de vells; a Vilanova, Vilafranca i el Vendrell, el de malcasats i el de Serrallonga; a Sitges, el ball de criades, fins i tot a Calafell, el ball de la Rosaura... I a Reus de tant en tant podem veure de manera excepcional el de Sant Miquel i el de la Mare de Déu. Però amb el model de seguici festiu que tenim, hi té cabuda un ball parlat? Què faria el dia de Sant Pere al matí posem per cas el ball de Sant Miquel? Aguantarien els actors de dames i vells totes les processons i actuacions només passejant? O bé haurien de renunciar a participar en els actes centrals de la festa major? Cal triar el tot o res.

Arribem al cap del carrer, tal com està establert, més en l’imaginari que no pas en el protocol, un ball o una bèstia o és dins el seguici o no hi és, només el ball de diables i els Xiquets de Reus per la seva naturalesa han escapat d’aquesta cotilla. A part d’aquests, no hi ha elements que tinguin un peu fora i un peu dintre, fet que és summament posi u, ja que a part de reforçar aquells actes més tradicionals, obririen nous espais i pràctiques fes ves.

No vull desmerèixer en absolut la feina feta, que crec que ha estat de matrícula d’honor, però potser ara que el seguici és fort i robust ha de guanyar amb elasticitat, sense abaixar el llistó que tan alt està ara. Amb el permís de la Misericòr-dia, els dies 25, 26 i 27 de juny serien els indicats perquè els elements festius, sempre que ho volguessin, arribessin a tots els racons de la ciutat. I tot això amb la mirada fixada en el moment que per mi és el central de tot el cicle festiu reusenc: el 29 de juny al vespre. Aquest hauria de ser el dia que els hipotètics balls parlats que s’han de recuperar es mostressin amb els altres elements del seguici, així com revisar el protocol d’aquells elements festius sempre que ho desitgessin. Per exemple el ball de diables no ha participat tradicionalment en la processó de Sant Pere, bé, però tampoc el lleó ni la víbria i ara ho fan i ben bé que hi queden. Un altre exemple seria la inclusió del bou o del canó al capdavant d’aquesta processó. Cert és que el bou recorda els correbous que es feien a la ciutat fa segles, i que de ben segur que cap bou viu va acompanyar sant Pere, o que el canó té un rol d’anunciar la festa. Però ara com ara estem escrivint la tradició, senyal que és vivíssima, i per tant podem fer-la al nostre gust sense que això vulgui dir desvirtuar-la, o sigui, sense malmetre el model de seguici català que perviu des del segle XVIII, però amb l’únic límit que és la nostra imaginació.

El Punt, 25.09.2007