Bellmunt

Aquest dissabte amb la colla del Bou de Reus vam fer una sortida a Bellmunt del Priorat, abans de Siurana. L’excusa de la cercavila del Bou ens va permetre conèixer el poble de la mà del jovent de Bellmunt. No sé si fent turisme per certes comarques heu ngut mai la sensació d’ésser escrutats per la gent dels pobles. Aquesta sensació de recel canvia totalment i es converteix en hospitalitat quan vas acompanyat d’algun indígena.

Vam visitar les magnífiques Mines de Bellmunt, llàstima que només t’ensenyin la primera de les vint galeries, potser pagaria la pena poder veure la segona i la tercera com es feia fa uns anys. Tot i així la visita per si sola ja paga la pena. El curiós de les mines de galena (de plom) és la poca perillositat que tenien, res a veure amb les mines de carbó i els gasos que desprén. El Museu de les Mines ha estat una bona manera de donar a conèixer la passada realitat minera del Priorat, i alhora per crear nous atrac us turístics per a aquesta comarca. L’anècdota és que uns visitants espanyols van fotre el camp emprenyats perquè les visites guiades no es fan per defecte en castellà, i que no volien esperar a la traducció. Res ens sorprèn ja.

Després ens van mostrar la Casa de les Mines, una joia modernista, que tot i estar esbalandrada, conserva la seva bellesa. D’aquí poc aquesta casa serà un hotel de luxe, serà una llàs ma que no la pugui u litzar més el poble, però potser així serà la manera que sigui restaurada i creï riquesa a la zona. Això sí, caldrà anar amb compte, segons un erudit local, la Casa de les Mines durant la guerra va ser Hospital de Sang i diuen que al pati de darrera hi ha enterrats soldats republicans. Veurem com es soluciona això.

De la Casa de les Mines es veu el cim del Sarraí, que domina el poble i que queda pendent de pujar.

Dinem als porxos de la Casa. Ens conviden a un arròs de conill que hi cantaven els àngels, mandarines i vi negre del Priorat. Fem el ronso una bona estona a la terrassa del bar que hi ha davant de la font, i de seguida es fa l’hora de començar la cercavila. Com en la majoria de pobles, la gent és agraïda i la cercavila és una festa, més que no pas una simple desfilada com passa a les ciutats.

Es fa fosc de seguida, però és un luxe veure com les darreres llums del dia banyen de coure les muntanyes del Priorat:el Montsant, la serra de la Figuera, el Motlló...

Bellmunt és un poble de dos cares: industrial i rural. Iniciem la cercavila a les colònies, carrers de casetes blanques de planta baixa que van ser fetes durant els anys de màxim funcionament de la mina per tal d’acollir a tots els treballadors. Després passem per carrers estrets de cases altes, amb un parell de pisos i golfes amb portalets, com els de gairebé tots els pobles del Priorat.

Bellmunt ha estat un descobriment, hi tornarem segur.