Un
llibre i una pel·licula m’han acompanyat durant aquesta campanya electoral. El
llibre és Mort a Venècia de Thomas
Mann i la pel·lícula Barton Fink dels
germans Cohen. En cap moment es parla de política però l’analogia és fàcil.
Tan
Gustav Aschenbach com Barton Fink són dos artistes, dos escriptors replegats
sobre la seva obra, la qual gira entorn d’ells mateixos i esdevé un cercle
viciós que només es trenca amb la bogeria. Els dos s’ofeguen dins la mateixa
teranyina que ells mateixos han teixit. L’autoengany és màxim, Aschenbach
persegueix la bellesa sublim convertint-se en un vell verd, i l’altre pretén
escriure sobre els homes i dones del carrer sense sortir de la seva habitació
d’hotel.
No
passa una cosa semblant en aquesta campanya electoral? Sembla que els destinataris de la campanya siguin els mateixos que es presenten i que els electors
només siguem uns voyeurs amb dret a
vot, talment com si votessim per mòbil a un candidat d’Eurovisió o qui
ha d’abandonar la casa del Gran Germà. Però els electors no som televidents i
si ho fóssim l’audiència d’aquestes eleccions hagués estat bastant dolenta, tot
i el monopoli mediàtic amb el qual ens han cas gat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada