Decepció íntima

Algú va dir que ens agraden les coses que volem que ens agradin. No sempre. Ahir vaig anar al Teatre Fortuny disposat a passar-m’ho molt bé i no va ser així. Admiro molt la feina de Joel Joan a Porca misèria, però en aquesta obra no arriba a ser ni una ombra d’ell mateix.

Anava al teatre convençut que les males crítiques a Joel Joan eren més per la seva militància independentista que no pas per la seva feina, però veig que no anaven desencaminades. A intimitat Joel Joan es converteix en un histrió, en un nou Toni Albà, però de Toni Albà ja n’hi ha un i aquesta no era l’obra. Sí que feien riure algunes de les seves pallassades però feien un flac favor al conjunt de l’obra. La Clara Segura, possiblement la millor actriu catalana en ac u, quedava eclipsada i el text de l’obra de Daulte resultava que no ens duia enlloc, no sé si per mancances del propi text o de direcció. Algú s’imagina que a les pel·lícules de Woody Allen de sobte els personatges comencessin a fotre’s de cap sense solta ni volta? Doncs per aquí va la cosa. Tot i així, la propera obra que faci el Joel Joan tornaré a anar a veure-la perquè tothom té dret a no encertar-la, i més si abans d’això ja has fet tantes dianes en la teva carrera.