Elements de nova tradició de Sant Pere

Les pataques de la Laurie

Un dels elements més populars de la Festa Major són les pataques de la Laurie, la patateria de la Plaça Mercadal. Cues i cues de gent esperen el torn per a comprar pataques de xurrero tal com en diem per aquí. A part de els pataques clàssiques triomfen les fantàs tiques rodes de pataca. Mentre dura la processó bona part del públic rosega les pataques del Laurie, i entre danses també podem veure els balladors menjant-ne. Si hi ha un aperitiu tradicional de la festa, són les pataques del Laurie.

Si algun dia els amos de la bo gueta llegeixen això només els demano que no toquin mai res de la bo ga, que en treguin la pols i gràcies, que l’aspecte de la botigueta ja forma part del nostre imaginari com les campanetes de la Mulassa o la barba del Vitxet.

El bigoti

Va començar com una pràctica fes va d’una colla, crec que els Perejil’s. Com que no sóc d’aquesta colla no puc ser molt precís, si m’equivoco em corregiu. Aquesta pràctica consisteix en deixar-se bigoti per honorar Sant Pere durant els dies i sobretot les nits de les seves festes. De fet deixar-se bigot per aquell que normalment va ben afaitat no deixa de ser una exteriorització del temps d’excepcionalitat que és la Festa Major. Aquesta pràctica culmina amb el Sopar dels Bigotis, que enguany celebrarà la novena edició.

Crec que la tradició de deixar-se bigoti comença a trascendir l’àmbit estricte d’una colla i es popularitza. Potser són pocs, però així comencen les tradicions.

Per cert, l’Alcalde està sempre de Festa Major?

La Rave de Sant Pere

Un element que fa un parell d’anys que va de baixa és la Rave de la matinada de Sant Pere a la Plaça del Mercadal. La pressió policial del 2006 va castigar aquesta celebració espontània i el 2007 les persones que portaven l’equip de música ja no hi eren, de manera que aquells que volíem festa vam seguir les Matinades, tot i que no érem pas gaires. La foto que li van fer a l’Alcalde durant la seva participació a la rave de 2005 potser no li va fer gaire gràcia, i d’aquí la presència policial dels anys darrers. Especulacions, perquè a la foto es veu ben satisfet de ser l’ànima de la festa. Sigui com sigui no costaria res programar un recorregut o espai fes u de ma nada per aquells que volem empalmar la nit de Sant Pere amb la Tronada de quarts de dotze i la passada del Seguici. La revetlla de Sant Pere és només una nit a l’any, és excepcional, i cap altre celebració té la demanda d’allargar la nit com aquesta.

Barraques 

La història de Barraques és llarga i tortuosa. La idea va començar a bullir a finals dels norantes al Casal Despertaferro. La idea era fer-les a la plaça de la Patacada. La idea va costar i crec que el primer ”sí” el va donar el regidor Galofre. Des de llavors les barraques s’han anat fent amb interrupcions i canvis d’espai, però sempre han funcionat molt bé. Hi ha un bon ambient, cada vegada hi ha gent més diversa i no hi ha hagut problemes dignes de menció tot i tractar-se d’un espai de festa nocturna. La història és llarga i pagaria la pena que algú l’expliqués. Sigui com sigui es tracta d’una festa participativa i feta des del teixit social amb l’ajut de les institucions, un model consolidat tot i els entrebancs de cada any.

La cercavila del Masclet

A vegades costa trobar exemples d’allò que se’n diu ”morir d’èxit”. La Cercavila del Masclet havia arribat a aquest punt i amb molt bon criteri han decidit canviar-li el format abans que la defunció fos cer ficada. Els darrers anys la combinació de jovenalla més alcohol gratuït provocava més d’un problema. Per exemple el que vaig viure el 2005: en plena eufòria fes va va trencar-se el mecanisme del cap del Bou de Reus. No sabem com va anar, els portadors no van pegar cap trompada a res però el cap va caure en sec, potser a fora algú es va penjar de les banyes, però ningú de naltros ho va veure de l’aglomeració de gent que hi havia. Això ens va fer replantejar la nostra participació i el 2006 no hi vam anar, i el 2007 hi vam tornar però sempre mirant-nos-ho des de lluny. La conclusió que faig és que si es va arribar a trencar un mecanisme fet d’acer, hi havia molts números que algú arribés a prendre mal. I n’es c segur que enguany pot ser encara millor, amb el Lleó, els Cercolets, el Drac, els Gegants i el Bou pot haver-hi una bona festa nocturna. Com a exemples tenim la Patum de Berga o la Baixada de l’Àliga de cals veïns, on hi ha una farra amb els elements fes us sense que reparteixin alcohol gratuïtament.